Si en una cosa van coincidir ahir tant el Grup Parlamentari Socialdemòcrata com el Govern –i el grup que li dóna suport– va ser en constatar el trencament de les negociacions per arribar a un pacte d’Estat per a la reforma de la seguretat social. En la resta, els discursos i les versions eren molt allunyats, i fins i tot contradictoris, amb aparença de ser un conjunt de despropòsits.
D’entrada, la principal diferència es troba en què uns –els socialdemòcrates– defensen que els punts proposats com a punt de partida de les negociacions representen un «canvi de model» de seguretat social, que trenca el principi de solidaritat que el regeix; pels altres –els demòcrates–, en cap cas es va a «l’autofinançament i a la privatització».
Des del Partit Socialdemòcrata es veu clar que el full de ruta per a la negociació aprovat pel Govern porta a un model de seguretat social «divergent i contrari a l’actual», en paraules del president del grup parlamentari, Jaume Bartumeu, que es basa en «l’aplicació indiscriminada del neoliberalisme europeu». «I no hi podem participar». La consellera Mariona Gonzàlez es va expressar de forma més concreta: la proposta de dividir la branca general en una de malaltia i una altra d’accidents laborals, incorpora «criteris d’assegurança privada» i «d’autofinançament», doncs es volen cotitzacions en funció del risc de cada sector de treball; l’apropament de les prestacions d’invalidesa a la part contributiva «no té res de solidari» i oblida criteris a tenir en compte i fa que la prestació sigui «insuficient per gaudir del dret de tenir els recursos necessaris per tenir una vida digna»; la llei de finançament de la seguretat social «crea inseguretat», doncs a l’empresari li poden variar les cotitzacions anualment i l’assegurat «mai podrà calcular la jubilació», i a més els canvis del preu de compra/venda del punt i de les cotitzacions «dependrà del Govern de torn». En resum, «tenim models tan diferents com la nit i el dia».
Però pel cantó demòcrata, d’entrada s’assegura que no es va a un canvi de model, sinó que es treballa per a la seva sostenibilitat, partint de la base que l’actual llei té «mancances», acceptades pels dos cantons, i que fa temps que es parlar de la «necessitat d’aportar ajustaments», en paraules de la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez. El cap de Govern, Toni Martí, també va negar que el model vagi a la privatització i va «lamentar que es vulgui confondre l’opinió pública» en aquest punt.
Així mateix, els representants demòcrates –el president del grup parlamentari i el seu suplent, Ladislau Baró i Daniel Armengol d’una banda; i Martí i Rodríguez per part de l’Executiu– van remarcar que les diferències entre ells i els socialdemòcrates no són tantes. «Se’ns ha plantejat una incompatibilitat de models molt més elevada del que existeix», segons Baró. Armengol hi va afegir que si s’haguessin mantingut «una hora més a la taula, la ministra els hauria convençut de l’acord», tot assegurant que els punts de coincidència són més que els de divergència.
DESACORD DE FORMA / Malgrat que «el que preocupa sobretot és el fons», el primer que van retreure els socialdemòcrates van ser les formes: que els demòcrates reiteressin que la reforma es faria «amb nosaltres o sense» i que el Govern aprovés i fes públics els punts sobre els quals havia de versar la negociació, segons va introduir el president suplent del grup, Gerard Barcia. Per altra banda, Bartumeu va manifestar que «no volem ser l’excusa per dir que això [la reforma de la CASS] s’ha retardat», en resposta a les declaracions demòcrates en el sentit que una negociació sempre alenteix un projecte. Així, Bartumeu va expressar «l’esperança» que el Govern presenti el projecte de reforma «les properes setmanes». També va valorar que la proposta de pacte llençada des de l’altre cantó podria respondre a la voluntat de «quedar bé» i també «de compartir el desgast per a l’adopció d’algunes mesures».
Per contra, des de Demòcrates per Andorra, Baró va assegurar que els primers en demanar que el Govern proposés uns punts sobre els quals negociar van ser els socialdemòcrates, quan ells volien que les propostes vinguessin dels dos cantons. Martí va afegir que el full de ruta aprovat per l’Executiu eren uns punts «per a la discussió», i va lamentar que haguessin estat criticats per part dels socialdemòcrates alhora que aquests no presentessin cap proposta. Així mateix, Baró va assegurar que els «hauria agradat» poder incloure en el document els punts que hagués proposat el PS. En relació a la publicació d’aquests 11 punts, el president del grup parlamentari va voler establir la diferència entre la «necessitat de confidencialitat» de la negociació i que «el punt de partida de la negociació és d’interès per a l’opinió pública». D’altra banda, Martí va plantejar el dubte que el trencament «no sigui una estratègia per desgastar el Govern».
Malgrat tot, uns i altres van expressar la disposició a arribar a consensos en el marc de la comissió legislativa que discuteixi la corresponent llei.
