Els grups parlamentaris (demòcrata i socialdemòcrata) i el Govern van fer durar encara no una hora l’escenificació de la suposada exploració de vies de consens per afrontar la reforma estructural de la CASS. La trobada en què van participar, entre altres, el cap de Govern i la ministra de Salut, Toni Martí i Cristina Rodríguez, respectivament, els consellers demòcrates Ladislau Baró i Daniel Armengol, i els socialdemòcrates Jaume Bartumeu, Gerard Barcia i Mariona Gonzàlez, es va tancar com tothom donava per fet quan es va iniciar.

“Aquest pacte d’Estat difícilment pot continuar sota aquestes condicions”, va dir després de la reunió Barcia just abans que Bartumeu assegurés que “no volem participar en una aplicació descarada del neoliberalisme europeu a la Seguretat Social”. Ben – entès, el PS creu que els onze eixos bàsics aprovats pel Govern i sobre els quals caldria basar la reformulació de la Llei de la CASS desfan “el principi de solidaritat” i aposten per “un criteri d’assegurança privada que acaba amb un model d’autofinançament”, va dir Gonzàlez. Els socialdemòcrates van afirmar no compartir la filosofia de l’executiu. I al cap de Govern només li va quedar lamentar “un trencament que [l’executiu] no ha volgut” en una qüestió tan “complicada i d’alta responsabilitat”. Els demòcrates van sortir de la reunió convençuts que les divergències no eren tan grans com els socialdemòcrates volien fer veure. Baró va afirmar que ja va passar el mateix amb les mesures urgents: “La discrepància retòrica va ser força rellevant i la discrepància legislativa no va ser tan important.”

I Baró va assegurar témer que “aquí passarà el mateix”. I el mateix, almenys, vol dir que no hi haurà més reunions. Que el Govern, amb el grup parlamentari, redactarà un projecte de llei que, probablement, el PS esmenarà en la seva totalitat. I que serà en la comissió de Sanitat i Medi Ambient que s’hauran de treballar les esmenes parcials que escaiguin. Tant Baró com Martí van assegurar que el fet de no negociar amb els socialdemòcrates no fa modificar en gran manera el calendari d’aprovació dels canvis legislatius. La nova llei de la CASS s’ha d’aprovar durant aquest any. Els tècnics del ministeri i de la CASS ja hi treballen de valent, va afirmar la ministra, que en la compareixença d’ahir va fer, segurament, una de les seves aportacions més energètiques i de major contingut polític tot i la seva moderació tècnica. “Tots els punts [plantejats pel Govern] donen matèria per a una bona discussió si es vol”, va afirmar Rodríguez, que, en certa manera, va lamentar que hi hagi qui no vulgui que al Principat no “es puguin plantejar problemàtiques que mai no s’han plantejat”. La ministra va recordar que sent titular ministerial amb un Govern de color vermell també era clar que la llei vigent presentava mancances i desajustos producte, entre altres, de la variació de la conjuntura econòmica. “Hi treballem amb força i convicció per fer que el model sigui sostenible”, va dir la ministra que, com Martí (que esperava rebre una proposta dels parlamentaris del PS), es van esforçar a mirar de fer veure que en cap cas es vol fer creu i ratlla al principi de solidaritat.

FORMA I FONS

Barcia va explicar que un primer element de desavinença amb el Govern i el grup demòcrata era la forma. Segons els socialdemòcrates, la trobada havia de ser oberta. I sense apriorismes. I encara menys amb l’aprovació per part de l’executiu d’un document que es va fer públic. Ladislau Baró va admetre que “s’havia parlat de la confidencialitat”, però que aquesta la cenyien “al contingut de les negociacions, a les deliberacions, als estira-i-arronsa”, i no pas “al punt de partida” que havia de servir per “ordenar el debat”. Quant al fons de la proposta governamental, Mariona Gonzàlez va evidenciar la frontal oposició socialdemòcrata. Ni creuen necessària una branca per a accidents laborals, ni que les prestacions es vulguin limitar només al nivell del cotitzat i, sobretot, que es vulgui lligar al pressupost una llei de finançament de la sanitat. “És el punt que ens separa més”, va admetre Barcia. “Quan et diuen que amb tu o sense tu farem…”, va recordar Bartumeu, que va exclamar: “Que facin, no volem condicionar- los el tempo.”