El dimecres 12 d’octubre el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit parlamentari una proposició de llei de mesures complementàries a les mesures de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’administració. La consellera de DA Sílvia Calvó, en el seu article d’opinió del dijous 20 d’octubre en aquest mateix diari, s’ha precipitat, no sé si intencionadament o per desconeixement.
I dic que s’ha precipitat perquè llegint la seva crítica es pot veure clarament que no s’ha llegit la proposició de llei amb la seva exposició de motius. S’ha limitat a enumerar els articles de forma partidista i, al capdamunt, no ha dit la veritat.
I m’explico: Si s’hagués llegit l’exposició de motius hauria vist que diem que estem immersos en una crisi econòmica que ens obliga al plantejament d’una sèrie de reformes econòmiques estructurals per poder-hi fer front. Reformes que, el govern de DA podrà tirar endavant perquè els socialdemòcrates, quan governàvem, els vàrem aplanar el camí. Ho vam fer començant el canvi del sistema tributari, i firmant amb 17 països els convenis d’intercanvi d’informació fiscal per tal de poder sortir de la llista grisa de l’OCDE i així poder signar els convenis per evitar la doble imposició. Però en la nostra proposició de llei també diem que, a banda d’aquestes reformes estructurals, cal que s’articulin una sèrie de mesures de xoc que mirin de pal·liar els efectes de la crisi en primera instància, mentre no comencin a produir efectes les reformes en l’estructura del nostre model econòmic.
En conseqüència dic que la consellera de DA ha enumerat les mesures de forma partidista perquè no ha parlat de les exempcions fiscals per la creació de noves empreses, de la promoció del programa qualificat d’interès nacional i social destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, de l’actualit – zació o revisió de rendes, dels estímuls econòmics per a la reducció de les emissions contaminants de vehicles, de la promoció del programa qualificat d’interès nacional i social destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús d’habitatge, dels fons destinats a assegurar les pensions alimentàries als fills, de la creació d’una borsa de treball pels estudiants a l’estranger. I podria continuar l’enumeració.
En conseqüència és evident que no ha dit la veritat perquè quan gosa afirmar que la nostra proposició de llei preveu la limitació de les places de personal de relació especial per ministeri assegurant que no ho vàrem proposar els socialdemòcrates quan governàvem està faltant a la veritat històrica. A ben segur només s’ha limitat a mirar la llei en vigor tal com va quedar després de passar per la comissió d’economia i pel ple del Consell General. Si s’hagués pres la molèstia de mirar el butlletí del Consell General, 58/2010 en el qual es publicava el projecte de llei de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’administració, tal com el vàrem entrar el 13 d’octubre del 2010, hagués pogut veure l’article 25 que deia exactament el mateix que diu l’actual article 17 de la nostra proposició de llei.
Pel que fa a la mesura que pretén populista, l’ajut de 75 euros mensuals per pagar les guarderies o les guardes a domicili, només recordaré que la passada legislatura ja ho vàrem proposar només amb les guarderies, i que l’ esmena del grup parlamentari reformista afegia a les guarderies les guardes d’infants a domicili i activitats extraescolars, ara bé, remetia les subvencions al reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, a les famílies que ho necessitessin segons el nivell d’ingressos, tal com fa la consellera Sílvia Calvó. Tornem a repetir que la nostra pretensió no és plantejar una mesura de beneficència assistencialista a aquelles persones que són pobres de solemnitat. El que nosaltres plantegem és una mesura social àmplia, que pretén fonamentalment dues coses, la primera, potenciar les guarderies, i les guardes a domicili acreditades pel Govern, com a eina bàsica de desenvolupament personal. Estem parlant dels infants en aquest cas. I en segon terme, volen obrir a les famílies unes majors possibilitats en l’àmbit laboral i en l’àmbit familiar i, de retruc, avançar en les polítiques d’igualtat i d’inserció de la dona en el món laboral. Per tant som al cor del capítol de la promoció de l’activitat econòmica i social que no deixa de ser l’objecte principal de la llei que aviat debatrem, esperem i desitgem, amb les propostes que hi vulgui aportar el grup parlamentari de DA.
Això és el que pretenem, donar a les guarderies i a les guardes a domicili el paper social i econòmic que creiem que els pertoca. Volem que sigui el primer graó de la formació i de l’educació dels nostres futurs ciutadans i ciutadanes.
Acabo dient que els socialdemòcrates sabem el que volem, ho hem dit, ho hem fet i continuarem dient, i proposant (per molt que els sàpiga greu als que, havent guanyat les eleccions, voldrien veure’ns, quiets i callats, ben arraconats) el que pensem que és bo per a la gent d’Andorra.
