En la seva edició del 19 de juliol del 2011, el BONDIA publicava una entrevista al ministre de Turisme, Francesc Camp, que deia: “Cal treballar ràpid, però sense precipitar- nos. Si les coses van tan malament, invertir la tendència no és fàcil. Per tant, és un moment per pensar, perquè la intuïció, sense dades, no serveix per a res”.

Doncs bé, el Govern de DA ha fet exactament el contrari del que deia a aquest diari el seu ministre de Turisme. Ha presentat un projecte de llei de liberalització dels horaris comercials sense cap estudi econòmic d’impacte i sense haver aportat tampoc cap estudi sobre les negatives conseqüències socials – per a la conciliació de la vida laboral amb la vida familiar– que a ben segur tindrà el desplegament dels nous horaris comercials.

Ho vaig dir davant del Consell General el dij ous passat, en defensar la nostra esmena a la totalitat de rebuig al projecte de DA: Una proposta com aquesta s’ha de fer amb un diagnòstic. És sorprenent que el Govern s’hagi llençat al buit sense xarxa de protecció. Segurament no han volgut llegir el resultat de l’enquesta realitzada pel Centre de Recerca Sociològica durant el mes de juliol i agost de l’any passat. Una enquesta molt reveladora que permet conèixer el que pensen els actors del sector del comerç.

Els comerciants estan dividits entre els que creuen que s’han de mantenir els horaris i els que creuen que s’han d’augmentar. Per tant, no és veritat que la gran majoria de comerciants estiguin a favor d’un augment dels horaris comercials. A nivell de treballadores i treballadors del comerç el resultat de l’enquesta és molt clar: gairebé el 78% considera que els horaris són els adequats mentre que només un 14% està a favor d’obrir més hores.

A nivell de consumidors la dada també és reveladora, un 79% dels consumidors interns ja els va bé els horaris actuals mentre que només un 14% aposten per augmentar-los.

Per acabar, el 70% dels nostres visitants considera que els horaris són adequats mentre que només el 25% pensen que haurien de ser més extensos.

Aquestes dades haurien de fer refl exionar el govern de DA i les haurien d’haver tingut en compte abans de fer aquesta proposta de modifi cació de la llei dels horaris comercials. Malauradament, aquesta refl exió no s’ha fet.

També s’ha volgut presentar la proposta d’ampliar els horaris com una mesura que comportaria noves contractacions en el sector del comerç.

Ho va declarar reiteradament el ministre Jordi Alcobé el passat mes de juny.

Pel contrari, tal com està la situació actualment, difícilment els comerços podran contractar més personal per poder mantenir les botigues obertes més hores i respectar la legislació laboral. Això pot provocar que la majoria de treballadors del comerç pateixin precarietat laboral. Sense calendari ni horaris fi xes, contractacions per hores… Aquest serà el futur de molts dels nostres treballadors del comerç.

Els nous horaris implicaran pels petits comerços haver de fer mans i mànigues per mantenir-se oberts respectant la legislació laboral, fet que comportarà que el que no es pugui adaptar, hagi de tancar. Gairebé el 25% de la massa salarial d’Andorra treballa al comerç, la immensa majoria concretament al petit i mitjà comerç. Hi ha estudis que indiquen que la liberalització d’horaris comercials provoca el tancament de petits comerços i per tant, una basculació dels treballadors del petit comerç cap a les grans superfícies. A Andorra és evident que les grans superfícies, amb la situació de crisi existent, no podran assumir els treballadors provinents dels petits comerços que tanquin. Per tant, la mesura que planteja el govern Martí pot provocar un doble cop: el tancament de petits comerços i l’augment de persones adscrites al servei d’ocupació.

Aquest debat ha permès posar en evidència que DA té un model de societat ben diferent del que plantegem els socialdemòcrates.

Nosaltres creiem en una societat justa, solidària i amb igualtat d’oportunitats per tothom, ja siguin empresaris o treballadors. Creiem que les propostes neoliberals, desreguladores, que vol aplicar DA ja estan caduques. Una bona prova d’això és l’estat en que es troba l’economia mundial a causa de l’aplicació de la llei de la selva.

Tot plegat demostra que Antoni Martí ja ha oblidat la seva afi rmació que governaria pels setanta mil habitants d’Andorra.