Aquest primer de juliol ha fet set anys que la UNESCO va inscriure la Vall del Madriu-Perafita-Claror en la Llista del Patrimoni Mundial.

Per la seva banda, el Govern aconseguia declarar aquesta vall, bé d’interès cultural (BIC), l’octubre del 2005, amb més entrebancs que col·laboracions i amb més insidies que entusiasmes. Des d’aquella data, la Llei del patrimoni cultural d’Andorra atorgava divuit mesos (un any i mig) a les administracions afectades per aprovar, de forma definitiva, un instrument de protecció, ús i gestió de la vall. Han passat gairebé sis anys (sí, han llegit bé: gairebé sis anys!) i la vall continua sense aquest pla.

ÉS EVIDENT que cal aprovar un pla de gestió, ja fa molt de temps que s’hauria d’haver fet. Però també és igual d’evident, que malgrat aquest enorme i injustificable retard, no es pot aprovar qualsevol pla de gestió per molt consensuat que pugui estar per quatre comuns. Tots sabem que es poden arribar a consensuar autèntiques bestieses. La història n’és plena d’exemples.

Un document consensuat només vol dir que les parts hi estan d’acord, en cap cas vol dir que garanteix la qualitat i solvència dels continguts ni l’adequació del document en qüestió. El consens no es pot esgrimir, mai, com a certificat de qualitat d’allò que s’ha consensuat. En absolut. S’ha d’aprovar un pla de gestió, efectivament, però només un bon pla de gestió, no qualsevol cosa. I el que sembla que ara es pretén aprovar, a corre-cuita, en plena distracció estival del mes d’agost, no és un bon pla de gestió, ni de bon tros. Tampoc és una bona manera –ni honrada ni transparent – de procedir. La recent i dramàtica experiència de l’enderrocament de l’hotel Pla, l’estiu passat, amb coincidència de dates, fa pensar que estem davant d’una estratègia similar. S’hi reconeix una certa petjada i estil.

EL MATEIX Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’Andorra, examinat el pla que ara sembla es pretén aprovar, va també recomanar al Govern, el gener del 2010, que s’encarregués de coordinar la redacció d’un nou pla de gestió. Recomanació que va tenir en compte el Govern, fent arribar el nou pla als comuns, la tardor del mateix any. Una versió significativament millorada que pel que sembla ha anat a parar, en el millor dels casos, als arxius comunals.

L’aprovació que s’anuncia no solucionarà res, al contrari, afegirà contradiccions i confusió i tancarà completament en fals el problema de la gestió i el desplaçarà cap al futur. Pèssima operació. Perquè no ens enganyem, hi ha problema. Oi tant. Hi ha problema de deixadesa, d’irresponsabilitat però també hi ha problema de manca de participació i de transparència i finalment d’incompetència. Com s’explica sinó que en sis anys ni la Comissió nacional andorrana per la UNESCO (CNAU), representant oficial directe de la UNESCO al país no hagi estat consultada sobre aquest pla, ni l’hagi pogut veure ni llegir, ni opinar. Com es pot entendre sinó que el Comitè nacional de l’ICOMOS, representant oficial a Andorra de la organització consultora de la UNESCO en matèria de paisatges culturals i avaluadora dels béns culturals del Patrimoni Mundial, i impulsor i coordinador, amb la CNAU, de la candidatura de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, no hagi estat mai consultat ni hagi pogut veure mai aquest pla, malgrat haver ofert generosament, per escrit, als quatre comuns les seves competències per a ajudar a redactar el pla de gestió. Com es pot justificar que cap associació de defensa de la natura, o altres concernides, o els mateixos cortalans de la vall no hi hagin pogut aportar les seves reflexions, de manera oberta i organitzada. Com es poden justificar tants anys de retard per un resultat tan pobre.

NI ES POT explicar ni es pot entendre ni es pot justificar aquest procés críptic i erroni que ara es vol liquidar en quatre dies i amb nocturnitat. Seria una pèssima decisió i una culminació lamentable d’un procés penós . Per això els prego, a qui correspongui, que aturin aquesta aprovació i abans, tinguin en compte la versió, molt millorada, que els va fer arribar el Govern anterior, però sobretot, obrin, si us plau, a exposició pública i consulta el pla de gestió…fora del període de vacances. Desprès d’haver malbaratat tants anys no hem de perdre més temps, cert. Però el primer que no hem de fer és aprovar i aplicar una eina inadequada, un pla de gestió inútil.

Malgrat el desig i la necessitat de disposar d’un bon pla de gestió per a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, malgrat un retard desesperant, malgrat consensos i retòriques repetidíssimes, malgrat vistiplaus de paper de fumar, malgrat tot, cal que mantinguem intactes la luciditat, l’aplom i l’exigència. No estem fent el pla de gestió d’una minúcia. Es tracta del pla de gestió de gairebé una desena part del territori nacional, d’un bé fràgil i delicat. L’eina per gestionar amb rigor aquest bé ha de ser completament adequada, precisa i afinada i més enllà de consensos el que ha d’haver superat són tots els controls, científics i tècnics, de qualitat necessaris i possibles i deixar ben clars i ben lligats els principis generals, els objectius i els compromisos. I el pla de gestió que sembla es pretén aprovar no és aquesta eina ni de lluny.

SI US PLAU, posin una mica de seny i sentit comú en aquesta qüestió tan important. Ja és hora. Posin-hi humilitat i generositat. Aprofitin l’oportunitat que encara els queda. Ofereixin-se la possibilitat d’assolir un bon pla de gestió. Mostrin allò que han fet i pretenen aprovar. Obrin el pla i permetin que els ciutadans, el món associatiu i els especialistes opinin. Deixin-se aconsellar i enriqueixin el definitiu pla de gestió amb les intel·ligències i sensibilitats de la societat. Perquè aquest pla de gestió afectarà directament i de manera profunda el futur d’un paisatge cultural que els pertany a tots ells, no només als que es disposen a aprovar aquest pla o hi donen el vistiplau.