El Govern d’Antoni Martí que no multiplicarà per dos el pressupost destinat a turisme –malgrat haver-ho proclamat amb insistència durant la seva campanya electoral– sí que ha acceptat multiplicar per dos l’import dels interessos a pagar a les entitats bancàries per retribuir les pòlisses de crèdit contractades per l’Estat.

S’ha passat així d’Euríbor +0,25% a Euríbor +0,50%.

Aquesta decisió s’ha anunciat en uns moments que moltes empreses andorranes no aconsegueixen finançament com a conseqüència d’una política de restricció de crèdit de les entitats bancàries.

Mentrestant no es coneix cap declaració ni intervenció del Govern actual donant suport als empresaris en la seva demanda de línies creditícies.

EN ELS DARRERS dos anys, des del Govern socialdemòcrata, havíem dut a terme una actuació absolutament distinta. D’una banda ens vam negar a cedir davant de la insistent pressió de l’associació de la banca andorrana que volia que la retribució de les pòlisses de crèdit passés en un primer moment a Euríbor +0,75 i pocs mesos després a Euríbor +1,50 i per altra es van engegar, per primer cop al nostre país, plans de finançament preferent per a la creació de negocis, la rehabilitació d’habitatges, la promoció de l’eficiència energètica i la implantació de les energies renovables.

La nostra negativa a acceptar l’augment dels interessos a pagar té uns fonaments evidents: la posició de privilegi històric de les entitats bancàries andorranes i la seva situació de monopoli de facto.

També teníem i tenim el convenciment que no és admissible que es vulgui imposar a l’Estat unes condicions més oneroses que les que s’estan concertant amb molts clients particulars.

D’ALTRA BANDA ens vam manifestar reiteradament –coincidint amb la Cambra de Comerç– en el sentit que la banca havia de facilitar crèdits a les empreses.

És ben evident que la restricció creditícia no és pas una qüestió d’àmbit estrictament andorrà. Arreu d’Europa la banca ha optat per una política molt conservadora, amb greus conseqüències per a molts petits i mitjans empresaris.

Diumenge passat a La Vanguardia el secretari general de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ho deia així de clar: «Cal condicionar els bancs perquè garanteixin el crèdit. Aquest és l’oxigen que els falta a les empreses».

Compartim el plantejament.

Hem de recordar el que ja vam exposar durant el debat d’investidura del cap de Govern: nosaltres no vam admetre, el passat mes de març, un ultimàtum inacceptable que l’ABA ens va trametre el 9 de març quan ens pretenia imposar, si us plau per força, unes noves condicions de retribució de les pòlisses de crèdit que volien fer passar d’Euríbor +0,25% a Euríbor +0,75%

I no ho vam acceptar per considerar-les abusives.

Un augment que ara ha acceptat el Govern en uns moments en els quals els empresaris, els professionals i els treballadors assalariats que s’ho passen malament veuen, dia sí dia també, com els mitjans de comunicació informen dels beneficis milionaris de les entitats bancàries andorranes, uns 200 milions euros durant l’any 2010.

La banca andorrana hauria de tenir la suficient obertura d’esperit –no gosem pas demanar-li generositat– per agrair a l’Estat, i en conseqüència al país, el que el nostre Govern socialdemòcrata va fer per descarregar els seus balanços d’una part important de l’endeutament públic.

Recordem-ho també en aquests temps on la memòria és a curt termini: l’endeutament de l’Administració general amb la banca era de més de 700 milions d’euros. Els auditors de les entitats advertien reiteradament en els seus informes anyals que calia reduir aquella concentració de risc.

Després de parlar-ne amb l’ABA el Govern socialdemòcrata va treballar prioritàriament en una reestructuració de l’endeutament.

Es va fer una emissió de deute públic per la suma de 100 milions d’euros.

I es va negociar i obtenir un préstec amb una entitat bancària francesa de primer ordre per una suma de 150 milions d’euros. Un préstec que es retribueix a Euríbor +0,80%.

Força menys, val a dir-ho, d’aquell Euríbor +1,50% que les entitats bancàries andorranes ens reclamaven i a ben segur reclamen encara avui.

AMBDUES operacions van permetre reduir en un 34% l’exposició, és a dir el risc creditici, amb l’Administració pública, de les entitats bancàries andorranes.

Semblava clar, insistim, que aquestes actuacions, clares i fermes, del Govern socialdemòcrata havien donat solució al risc de concentració de deute de la banca.

Però veiem com l’afany d’incrementar el benefici, a costa de l’Administració, per part de les entitats de crèdit no s’ha aturat i sembla que el Govern demòcrata-liberal té la intenció d’anar-lo satisfent progressivament.

Ho constatem i ho lamentem.

Com també constatem i lamentem que ja comencin a executar-se hipoteques polítiques i a surar submissions contràries a l’interès general.