Avui fa trenta anys que François Mitterrand guanyava les eleccions presidencials a França i esdevenia així president de la República Francesa i, alhora, copríncep d’Andorra. La seva elecció i els seus dos mandats successius (1981-1988 i 1988-1995) van transformar França en l’àmbit econòmic i social. La societat francesa va fer un gran salt endavant cap a la modernitat i la llibertat.

Però Mitterrand va ser també i sobre tot, pels andorrans i les andorranes, un bon Copríncep.

François Mitterrand va ser el Copríncep que va canviar la política francesa respecte a Andorra i la personalitat internacional del nostre país.

Els anteriors presidents de la República i coprínceps havien manifestat i mantingut una visió reduccionista d’Andorra i mai no havien volgut afavorir la conversió d’Andorra en un Estat reconegut per la comunitat internacional.

A partir de l’any 1990 el president François Mitterrand va decidir donar la paraula –i la majoria d’edat– al poble andorrà. Per a fer-ho es va haver d’encarar amb fermesa amb els serveis del Ministeri francès d’Afers Exteriors –el poderós Quai d’Orsay– que mantenia tossudament que mai el president de la República Francesa podria ser copríncep d’Andorra –és a dir cap d’Estat– si el nostre país esdevenia un actor més de la comunitat internacional.

D’això parlàvem dimarts passat, 3 de maig, a París amb Gilles Menage, que havia estat el seu director de gabinet a la presidència de la República. Vam trobar-nos precisament a l’assemblea general de l’associació d’amics de l’Institut François Mitterrand, la fundació que manté el llegat del president francès. Tant Gilles Menage com Jean-Yves Caullet, amb el qual també vaig coincidir la setmana passada a París, foren els dos més directes col·laboradors de François Mitterrand en el procés constituent andorrà que ens va portar a la Constitució del 1993.

Convençut que calia retornar la sobirania al poble andorrà i sense perdre de vista l’horitzó europeu, François Mitterrand va donar instruccions clares als seus col·laboradors perquè donessin suport a les propostes de renovació constitucional que fessin els representants andorrans.

Home de profundes conviccions democràtiques i progressistes, Mitterrand tenia un gran respecte pels consellers generals andorrans, les élus, als quals es referia sovint en els seus discursos andorrans.

Recordo amb emoció la cerimònia de comiat que va voler organitzar l’abril del 1995 al Palau de l’Elysée per acomiadar-se del conjunt d’institucions constitucionals andorranes.

François Mitterrand va dictar aquell dia, a París, el seu testament polític adreçat als andorrans.

Ens va recordar que a partir de la Constitució el futur pertanyia al poble andorrà i que el nostre país, esdevingut un estat de dret democràtic i social es podia ja desenvolupar en el concert internacional en el qual Andorra s’havia guanyat un lloc exercint la seva sobirania.

Avui, en celebrar-se aquest trentè aniversari de la seva elecció a la presidència de la República Francesa, em sembla obligat recordar que François Mitterrand haurà estat, en la nostra història recent, el copríncep francès que va contribuir de manera ferma i decidida a la transformació institucional, acceptant d’esdevenir, junt amb el copríncep episcopal Joan Martí Alanis, el primer cap d’Estat de l’Andorra constitucional.