Agradi o no Jaume Bartumeu és l’animal polític més fort i important que ha donat el país. Ho demostra el fet dels molts anys que porta en política i sempre amb una línia clara i definida. Aquesta és la seva gloria i la seva desgracia. El perill dels polítics és veure les coses a curt termini. No és el seu cas.

Li ha costat molt arribar a cap de Govern, malgrat que mai va abandonar quan els vents no anaven al seu favor. En política no és el mateix el canvi ideològic que el canvi de costums. El segon té una característica que no té el primer: d’irreversibilitat. Al no canviar ideològicament ha aconseguit un partit definit que amb la política del cop a cop ha fet possible un canvi de costums, en el sentit de què moltes persones comprovin que ser d’esquerres no és aliar-se amb el dimoni escuat, sinó que pot ser el camí ampli a unes llibertats més desitjades.

El líder té seguidors fidels i el polític els pot tenir variats segons el moment, però sempre existeix un instant en què està sol. És quan ha de prendre decisions d’estat –obrir el país internacionalment, per exemple– en el que juga un pòquer mentider i planteja d’immediat una oposició que el temps fica en el seu lloc, però sempre més tard del que ell voldria.

Ha jugat fort al llarg del temps i de manera clara. Els animals polítics serveixen per desencallar les coses que els polítics han deixat a mitges. És la seva grandesa, que va sempre acompanyada d’odis irreversibles. Però sap molt bé que en política s’està a títol personal, malgrat els molts seguidors que li puguin arropar.

Es pot criticar i està criticat en moltes coses: personalisme, autoritarisme, etc. Això és secundari si la visió política i la feina a fer tenen futur. Quan no es pot amb les idees es va a la desqualificació. És la política amb minúscules.

No sé el que passarà. Tinc molt clar però que no serà un punt i final, sigui quin sigui el resultat, sinó uns punts suspensius.