Té raó Benorolio –el personatge de Shakespeare—quan li diu a Romeu que es presenti al ball del Capulets: “Res alleuja més el mareig que donar voltes en sentit contrari”, són les seves paraules. És a dir, avança el proverbi popular que “un clau arrenca un altra clau”.

Aquesta vella filosofia la tenim molt present els humans en el tema de l’amor, reconeguda per part dels fusters i practicada de manera constant pels partits polítics. Res d’estrany, per tant, el que diu l’Enquesta d’Opinió Política en els resultats sobre la desafecció i el no conformisme.

Davant de les dades –moltes d’elles molt discutibles perquè creuant resultats les conclusions són diferents o inimaginables—que es presenten em refermo en la idea de que el curs polític es va començar en un clima de “final d’exercici” i que el fi del mandat és el que volen els grups polítics i que la gent referma. O sigui que uns i altres, malgrat el que s’afirma de no tenir en compte la gent, estan més propers del que sembla. Aquesta situació només es pot deduir després de la interessada lectura de fets mediàtics que arrela en la mentalitat ciutadana.

¡Eleccions ja! És el veredicte. Però abans s’han de fer els deures per evitar que el poder que es troba darrera del poder pugui comprar rumors per vendre’ls com a notícia, fins i tot abans que es produeixi. Si no existeix el factor sorpresa –que si que es produeix—ningú es pot oposar a que s’acabin les lleis en curs per aclarir el panorama, sobretot davant les eleccions. De no ser així no ens quedaria més remei que ser malpensats i creure que si es volen avançar les eleccions és, precisament, perquè les lleis no siguin aprovades i tot segueixi igual. Això és fer trampes. És com jugar al solitari ficant a cada moment les cartes que interessin, encara que no surtin. La legislatura ha de poder acabar dignament, malgrat que s’escursi. No podem escenificar un suïcidi polític perquè les eleccions es facin, la feina ha de ser ben feta i no improvisadament. La data per tant segueix sent un interrogant.