L’economista que cada any elabora la Síntesi d’Indicadors socioeconòmics de BPA, va assenyalar aquesta setmana que, encara que sigui de forma molt subtil, es poden apreciar petits signes de millora, el que en un altre argot s’ha començat a anomenar com a brots verds.

Són dades relatives als primers sis mesos de l’any, que en cap cas permeten injectar una dosi d’optimisme, ens al contrari, ja que fa falta molta prudència abans de constatar un canvi de tendència en l’evolució econòmica, un fet que, ara per ara, no s’està produint.

L’estudi s’allunya del catastrofisme i parla d’un augment de les pernoctacions en aquest primer semestre i de dades esperançadores en el ram del turisme. També fa referència a l’augment de les matriculacions de vehicles, una tendència més aviat lògica després de mesos de caiguda permanent. Comerç, hoteleria i construcció perden treballadors, que fan engreixar les files d’un atur que encara no està regulat per llei, i que suposa un fet de gran preocupació. Només l’administració presenta un lleuger increment en el percentatge d’assalariats.

El que ningú dubta és que l’anhelada recuperació econòmica serà lenta i dificultosa, i plena d’entrebancs en un clima ja preelectoral i de confrontació política que complica, i molt, la presa de decisions. Els agents econòmics, com la CEA, la Pime, la Cambra de Comerç o els sindicats, insisteixen en reclamar mesures urgents de caire intern, més enllà de l’àmbit fiscal i dels convenis de doble imposició.

Un dels sectors que pitjor ho està passant és el de totxo. Els empresaris de la construcció són plenament conscients que l’època en que els pisos es venien sense necessitat de publicitar-los ja no tornarà, almenys en els primers anys, i ara la prioritat d’alguns és aconseguir rebaixar els estocs d’unitats immobiliàries que no tenen sortida, tot i l’evident descens dels preus dels pisos, tant d’obra nova com de segona mà. Per això, l’Associació de contractistes d’Obra (ACODA) és conscient que la supervivència passa per mantenir una mínima activitat basada en la rehabilitació d’edificis antics i l’aposta per l’oferta immobiliària marcada per l’eficiència energètica, i així evitar la pèrdua de més empleats i la continuïtat de les empreses.

El gabinet socialdemòcrata no és aliè a les dificultats per les quals travessa aquest sector. En el paquet de mesures del pla anticrisi, dotat amb 65 milions d’euros, s’hi destinen 25 milions a diferents programes de finançament relacionats amb el sector de la construcció, relacionats amb la rehabilitació i les energies renovables. És cert que algú podrà retreure que amb diners públics es vol donar suport a un sector que, anys enrera, va guanyar molt, però aquesta actuació s’ha de contempla com un intent de garantir les plantilles i les empreses, i alhora animar als propietaris a millorar els seus habitatges.