Fa uns mesos va ser nomenada secretària d’Estat d’Educació. Manifesta que la seva línia serà continuista respecte de la feina ja engegada i entre els reptes que té al davant hi ha detectar les mancances en la Prova Oficial de Batxillerat (POB) per fer-hi les correccions escaients.

Aquest començament de curs ha estat sorprenent ja que les dades no només no han disminuït, com es podria esperar, sinó que han augmentat. ¿Com s’ho expliquen?
Per les dades que ens van passar tots els sistemes educatius a principis de curs, les xifres han anat en augment. El que passa és que fins a finals d’aquest mes no podrem donar les dades definitives, ja que una cosa és la previsió i l’altra la realitat. No hi ha hagut una davallada, com es deia al carrer i com es podia entreveure per les dades de la CASS, sinó tot al contrari. És, per tant, positiu ja que vol dir que hi ha estabilitat al país.

Una qüestió destacable és la total consolidació del sistema educatiu andorrà…
És el sistema que té un nombre més gran d’alumnes i el que dóna resposta a més famílies. Està totalment consolidat després de 27 anys d’existència i això fa que moltes famílies l’escullin. Però no s’ha de deixar de costat els altres sistemes, ja que cal tenir en compte que la diferència tampoc no és tan significativa, perquè s’estan mantenint i per tant es pot continuar amb aquesta xarxa de tres sistemes educatius que conviuen. I cal tenir en compte que això difícilment es dóna en altres països. S’ha de destacar, doncs, el fet que coexisteixin tres sistemes en un petit país com Andorra i que això permet mantenir el multilingüisme i la multiculturalitat. 

Una de les principals novetats ha estat la posada en marxa de la cuina centralitzada. ¿Com està funcionant?
Em consta que funciona amb normalitat amb les demandes que inicialment tenia previstes.  La gestió la porta l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola Andorrana, que va agafar la responsabilitat de tirar endavant el projecte. És una tasca transitòria, per a un curs escolar, ja que veient que no hi havia cap altra associació va ser la de l’Escola Andorrana qui se’n va fer càrrec. S’espera que durant aquest curs una o diverses associacions assumeixen aquesta responsabilitat i, si pot ser una confederació d’entitats, millor. Cal tenir en compte que dóna resposta a tots els sistemes educatius, encara que sigui l’associació de l’Escola Andorrana la que gestiona la cuina.
L’entitat, com a gestora en aquests moments, ha fet un procés de comunicació i divulgació del funcionament perquè tothom n’estigui assabentat i, si hi ha demandes, tothom se’n pugui beneficiar. Per tant, ha començat a funcionar bé, les instal·lacions són molt correctes i esperem que sigui un èxit.

¿I per què ha costat tant tirar-ho endavant?
Perquè primer calia delimitar què s’entenia per al·lèrgies i intoleràncies. En aquests moments ja hi ha una guia, que es va treballar conjuntament amb el ministeri de Salut. La dificultat segurament ha estat posar-se d’acord en la gestió, definir primer realment què s’entenia per al·lèrgia i intolerància i fins a quin punt es podia assumir, què és el que calia tenir en compte, quines condicions… i després, és clar, calia un pressupost per a la instal·lació de la cuina. Ara està ubicada als prefabricats d’Ordino, que estan condicionats, però això anava lligat a la coordinació de les diferents APA per assumir la responsabilitat i a la dotació pressupostària. La intenció era fer-la al més aviat possible, però aclarir aquestes qüestions ha endarrerit una mica el procés.

¿I quin és el futur d’aquesta cuina?
És un treball que han de fer les diferents associacions, ja que el Govern ha donat resposta a unes necessitats. Ha fet la seva part: dotar d’un equipament específic, i ara depèn de la gestió, de la coordinació entre les associacions.

¿Pel que fa a la instal·lació, podria continuar allà l’any vinent?
Són instal·lacions que podrien continuar amb tota la seguretat l’any que ve, però es preveu, si hi ha la possibilitat de tenir pressupost, de construir la definitiva a l’Escola Andorrana d’Encamp i ampliar les instal·lacions. Ja s’ha previst una dotació pressupostària per fer aquesta ampliació.

Una altra de les novetats per a aquest curs és la posada en marxa de la plataforma virtual. ¿En què consistirà?
És una eina de suport pedagògic i facilitarà la intercomunicació entre docents, alumnes i pares, i està pensada també per facilitar l’aprenentatge virtual. Hi ha diferents fases. Ara estem en l’inicial, la de recollir la informació per dissenyar una plataforma realment adaptada als usuaris.
Aquest primer trimestre acabarà aquesta primera fase i en una segona tindria lloc la implementació a catorze serveis. Es pretén que siguin significatius dels diferents models de gestió perquè quan es faci la resta de la implementació es conegui la idiosincràsia i les especificitats de cadascun. De fet, pilotarien la plataforma i, a partir de l’avaluació, el curs vinent s’estendria a la resta de centres de tots els sistemes educatius.

Els beneficis, ¿quins seran?
Sobretot la part d’aprenentatge virtual. Hem de pensar que hi ha diferents projectes educatius, com l’esquí-estudi, que actualment disposen d’una plataforma, però entrar en una de molt més adaptada donarà més beneficis i, a més, es pot implantar altres projectes, com per exemple la formació d’adults. S’ha començat a avaluar que hi hagi mòduls per facilitar l’aprenentatge virtual o la formació professional…

Pel que fa a la informatització de les aules i dels centres, ¿com s’hi treballa?
Ja fa anys que dota les escoles de recursos, com les PDI, que són les pissarres digitals interactives, els canons o altres eines per facilitar la tasca del docent que siguin atractives per als alumnes. Hi ha un pla d’actuació perquè totes les aules, tots els sistemes, tinguin integrades aquestes tecnologies, ja que avui dia són una necessitat.

Vostè arriba al ministeri amb una feina ja engegada pel seu antecessor. ¿Quins projectes té?
Hi ha una continuïtat de l’equip. Dels quatre directors n’hi ha dos que continuen i l’objectiu és seguir la línia engegada l’any anterior, i les petites coses que s’han posat en pràctica i en què s’ha detectat que hi podia haver una millora, es milloraran. De l’experiència de l’any anterior en puc gaudir i això és una sort. Intentarem continuar i millorar l’actual.

Precisament, una de les coses que caldrà millorar serà la prova de batxillerat, ja que hi va haver un seguit de queixes…
Era el primer any que es posava en marxa i s’hi va dedicar molts esforços. S’ha fet una valoració per recollir totes les incidències que hi pogués haver i aquest curs s’ha creat un comitè perquè valori la memòria del curs passat per millorar les coses que es pugui. És cert que, tenint l’experiència passada, tractarem de millorar el que va representar enrenou, no es va interpretar correctament, no es va comunicar adientment o el que, senzillament, es pot fer d’una altra manera.

¿Quins són els problemes que s’han de resoldre urgentment?
La comunicació és potser un dels àmbits en què cal incidir, i després el retorn dels resultats,  ja que no es va preveure un volum tan significatiu de revisions i gestionar-ho potser sí que va suposar una dificultat. De l’experiència n’aprenem i al que l’any passat no va sortir al gust de tothom mirarem de donar-hi la resposta correcta.

De fet, quan es va anunciar que es posava en marxa la prova es va assenyalar els beneficis per als alumnes…
Hi ha més beneficis que no pas factors en contra. És una prova pensada pel mateix sistema, que computa, que suposa un 40% de la nota final de batxillerat però que culmina el procés d’aquest dos anys i que està en relació amb un pla d’estudis que és el que han cursat els alumnes. No és una prova aliena al sistema, com era la selectivitat.
Cal destacar que, al marge de la POB, els alumnes que volen optar al sistema espanyol han de fer les proves PAU per pujar nota. El que també s’intentarà és, una vegada vista l’experiència de l’any passat, fer les adaptacions més escaients perquè no hi hagi un canvi traumàtic ni significatiu per poder passar les proves d’un altre sistema. Ara, com que coneixem els temaris, es farà les adaptacions extracurriculars necessàries o es buscarà els procediments més indicats perquè aquests alumnes coneguin i puguin treballar per endavant els continguts requerits per un altre sistema.

Pel que fa a les infraestructures, ¿quines són les que s’haurien de tirar endavant de manera immediata?
Encara que no s’aprovi el pressupost que s’espera per poder tenir agilitat en la gestió de les diferents previsions, no es pot aturar ja que hi ha necessitats reals i quan s’ha necessitat crèdits s’han anant aprovant. Que no hi hagi pressupost no vol dir que no es faci les previsions escaients.
Per al 2011 hi ha diferents avantprojectes i construccions previstes, molts dels quals estan imputats a més d’un pressupost. Hi ha prevista la construcció i ampliació del pati de l’Escola Francesa d’Escaldes, i altres ampliacions com la de l’Escola Andorrana i la Francesa d’Ordino i l’Andorrana d’Encamp, un projecte que va lligat amb la cuina centralitzada. Després també es preveu l’avantprojecte per ampliar l’Escola Andorrana de batxillerat, el de l’Escola Andorrana i Francesa de Canillo, la construcció de l’Escola Andorrana d’Escaldes i la col·laboració per fer el nou collège a Encamp.

Pel que fa als docents, ¿quina és la situació amb l’important volum d’eventuals?
Fa tres anys que no es consoliden places i hi ha eventuals perquè hi ha més creixement i cal donar el servei. Estem parlant d’un nombre elevat, unes 90 places. El que cal tenir en compte és que no es poden consolidar totes, ja que hi pot haver un moment en què se’n pugui prescindir per una davallada d’alumnes. Esperem que en tres, quatre anys es puguin anar consolidant places en la mesura que el pressupost ho permeti.

I pel que fa a la capacitació pedagògica que es vol tirar endavant, ¿en quina fase es troba?
Serà un curs previ a exercir a les escoles. S’ha fet l’encàrrec a l’UdA i hi ha hagut un primer retorn, i ara el que cal és concretar com ha de ser i la seva viabilitat, per saber costos.

Pel que fa a la formació professional, ¿quins són els projectes?
Cal destacar que s’ha obert un nou batxillerat, que és el d’estètica, cosmètica i perfumeria. També s’ha iniciat el reconeixement dels diplomes amb França. Ja n’hi havia dos que estaven reconeguts però n’hi havia d’altres que no. S’ha encomanat també el disseny de la prova específica d’accés al bàtxelor dels alumnes de batxillerat professional i també es preveu publicar com a mínim dos dels programes del diploma d’ensenyament professional. Ara, per tant, estem revisant dos programes de diplomes d’ensenyament professional i la seva publicació.

¿I amb aquesta publicació ja estarien totalment homologats tots els programes?
No, cal la publicació al BOPA i, paral·lelament, s’està duent a terme els processos d’homologació. A França ja hi ha els tràmits i les homologacions iniciats, i en el cas d’Espanya cal primer publicar-los al BOPA.

Pel que fa a la prova específica per a l’accés d’aquests alumnes a la universitat, ¿en quin estat es troba?
Cal recordar que hi ha una transitòria, és a dir, que tots els alumnes que el curs passat cursaven els estudis professionals i el batxillerat, poden continuar optant als estudis universitaris directament a través d’aquesta transitòria. El que sí que es va veure a través de la publicació del diploma de batxillerat és que s’havia de revisar l’accés a la universitat, ja que un accés directe no es podia acceptar ja que tot just s’acabava de signar el conveni amb Espanya per regularitzar l’accés de l’alumnat en acabar el batxillerat acadèmic, i aleshores es va veure la necessitat de regularitzar la situació i aquest element que teníem d’accés directe a la universitat no podia ser.
Va ser en aquell moment que es va proposar preparar aquesta prova d’accés i es va encarregar a la universitat, ja que en definitiva són ells els receptors, com passa arreu, on les universitat tenen les seves pròpies proves d’accés. I en aquest cas el batxillerat professional i el diploma professional estan orientats per realitzar estudis professionals específics i l’accés a la universitat ha de ser una via, però es va establir que fos la universitat la que posés les condicions proposant aquesta prova que facilités que l’alumnat que volgués continuar els estudis i fer els universitaris hi pogués optar. La intenció no era tancar les portes a ningú. El que es va qüestionar només era el fet que tinguessin accés a altres carreres, com el bàtxelor, que no fossin de caràcter professional, i per accedir a aquestes carreres és la universitat qui ha de preparar la prova.

¿I quan s’implantaria aquesta prova?
En principi, els alumnes que aquest any han iniciat la formació professional serien els primers a passar-la. Als que l’haguessin iniciat l’any passat no se’ls obligaria a passar-la. Per això es va crear la transitòria que he esmentat, que facilita l’accés que tenien fins ara. És un cop publicat el decret de batxillerat professional que s’implanta la prova, ja que regula l’accés universitari i també acorda aquesta transitòria per als alumnes que van entrar amb altres condicions quan van iniciar els estudis.

Pel que fa a les col·laboracions amb França i Espanya per a la formació en empreses, ¿en quin punt està el projecte?
Ara s’ha d’acabar de concretar el procés, però és una realitat que els estudiants podran continuar fent els recorreguts professionals a França i Espanya. Estan més avançats els contactes amb l’Estat espanyol.