No ha estat pas un any tranquil al ministeri d’Educació, com demostren, entre d’altres, les polèmiques amb la formació professional o la prova de batxillerat. Malgrat això, la ministra, Susanna Vela, defensa la feina feta i té clar que es continuarà treballant en una línia similar.
Primer any al càrrec, quin balanç en fa?
Positiu perquè s’ha fet molta feina, s’ha treballat molt i ens hem enfrontat amb temes gens fàcils de resoldre. També ha estat dur, però calia aquest any de transició perquè feia molt temps que es mantenia la mateixa línia política. Qualsevol transició és dura i difícil, però penso hem fet el que calia. Potser, com va dir el cap de Govern, s’ha fallat en la comunicació, però dels errors se n’aprèn i hem de seguir treballant i millorant.
Per què el canvi de secretari d’Estat?
Bàsicament, pel seu cansament. Ha estat un any dur, que ha servit per aplanar el camí i per conèixer el ministeri. Josep Roig hi va posar molta força i voluntat però per continuar fent el salt i per tirar endavant els canvis necessitàvem una altra persona. Amb Dolors Carmona, tenim la garantia de la seva solvència com a professional de l’educació i les seves ganes de tirar el carro cap endavant. Calia aquesta renovació.
El canvi marca també una modificació de la línia política?
No. Serà la mateixa i es mantindran els projectes que estaven concretats. El que hi haurà és una forma diferent de treballar, es recuperarà molt la feina amb els tècnics i farem una reestructuració al setembre de les diferents àrees per reequilibrar els departaments.
Entén que la ciutadania no comprengui que molts exdirigents del SEP ocupin ara càrrecs al ministeri?
La gent ha de fer la reflexió que són els millors que tenim per representar els seus companys i els millors professionals per confiar-los tota aquesta feina.
Per què es va decidir remunerar l’estiu als eventuals?
El Govern, per vetllar per la qualitat i l’excel·lència dels docents, va decidir primer estendre la possiblitat de fer formació a aquestes persones, que, fins llavors, se l’havien de pagar ells i recuperar després les hores lectives. Els tenim a les aules fent classes als nostres alumnes i han de tenir la millor preparació. Per donar aquesta garantia, calia que estiguessin remunerats per tot un any, com altres eventuals de l’administració. L’estiu, encara que la gent pensi que són vacances, serveix per preparar el curs. I això no ho podien fer perquè s’havien de buscar la vida. És una mesura per garantir l’excel·lència d’aquesta gent.
El Govern ho pot assumir?
Econòmicament, ho hem fet.
De cara al curs vinent, temen que la crisi provoqui un descens dels alumnes?
Encara no tenim dades i no podem avançar res. L’any passat es va advertir que podia ser així i no va passar. Hem de ser cauts. És cert que han baixat els cotitzants de la CASS, però tampoc no sabem si aquesta gent té fills.
Quin balanç fa de la primera prova de batxillerat?
Va ser tot un repte i penso que el resultat ha estat positiu, tot i que hi pugui haver coses a millorar. Hi ha un comitè de treball que ja prepara la de l’any vinent. Enguany, teníem un calendari just i va ser precipitada. El curs proper volem millorar tots els aspectes que es pugui.
Com valora les queixes dels alumnes per haver tret una nota més baixa de l’esperada?
Eren legítimes, com a tot arreu, però s’ha de separar el que és l’avaluació continuada durant dos anys que es fa al batxillerat de la prova en si. Les notes potser no van ser com es pensaven, però ja succeeix això a la selectivitat normalment. Per a ells també era tota una novetat. Han estat una mica conillets d’Índies. Fins ben avançat el curs no sabien quina prova els tocaria fer. Estaven una mica perduts. No vull que serveixi de consol, però a Espanya també els ha passat el mateix.
Els canvis de l’accés a la universitat des de la formació professional estan tancats?
S’ha fet l’encàrrec a l’UdA per elaborar una prova específica d’accés. Tenen tres anys per tancar-ho i anem bé de temps.
Entén que l’FP pot ser menys atractiva ara per no donar aquest accés directe?
No, perquè s’ha fet una bona orientació. No es pot vendre l’FP dient que al final hi ha la universitat. Aquesta possibilitat ha d’existir, però no pot esdevenir la raó de ser d’aquests estudis. Si vols fer una carrera, la via és la del batxillerat. Això no vol dir que no s’estableixin ponts perquè hi puguin arribar els alumnes de formació professional, però no un accés directe com fins ara, que, fins i tot, era molt injust. Al setembre iniciarem una taula de treball per plantejar quina FP volem i com s’ha de vincular a altres estudis.
Hi haurà noves formacions?
De moment, s’ha obert el batxillerat professional de cosmètica perquè hi havia prou gent per fer una aula. El grup de treball també valorarà quina formació necessita Andorra. Volem anar de la mà del sector econòmic, que ens digui què necessita.
Amb la Universitat d’Andorra passa el mateix?
Sí. Ja s’està fent un pla estratègic per saber quins estudis es poden oferir. També hem de tenir en compte l’arribada de la Salle o la presència dels estudis virtuals de la UOC.
Com afrontarà l’UdA l’arribada de centres privats?
En principi, hi ha cert acord perquè no ofereixin les mateixes formacions. Per tant, cadascuna se centrarà en determinats sectors.
Com es troben les negociacions per a la convalidació d’estudis a França i Espanya?
Es treballa. Amb França és més senzill pels mecanismes que tenim amb la comissió mixta. No puc donar dates perquè és un procés llarg però la intenció és poder homologar tots els títols.
