La visita del copríncep francès, Nicolas Sarkozy, és un esdeveniment important per al nostre país. Anteriorment, també ho van ser les visites d’altres coprínceps francesos, efectuades al llarg del segle XX: Charles De Gaulle i Giscard d’Estaing, abans de la Constitució; François Mitterrand, el copríncep que va empènyer decisivament el procés constituent, i Chirac, el primer a exercir el seu mandat en el marc constitucional.

En totes elles, el poble andorrà va mostrar la seva adhesió cap a la figura institucional que assumeix la representació simbòlica del país: els coprínceps.

Tal com diu la Constitució, els coprínceps, institució sorgida a partir dels Pariatges i de la seva evolució històrica són, a títol personal i exclusiu, el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa. També diu que els coprínceps són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, de la seva independència i del manteniment de l’esperit paritari en les tradicionals relacions d’equilibri amb els Estats veïns.

Si no oblidem aquestes premisses –d’independència i alhora d’equilibri amb l’exterior–, ens serà més fàcil conciliar les nostres aspiracions nacionals amb la nostra singular petitesa. I evitarem de caure en somnis de grandesa de creure’ns que som una altra cosa i no el que en realitat som, davant d’Europa o davant del món.

Els anys 1278 i 1288, els acords escrits entre els aleshores senyors feudals van precisar la fiscalitat, la justícia i la neutralitat del poble andorrà, i van dotar-nos de l’equilibri institucional que ens ha permès ser “un dels països més antics, pacífics i pròspers d’Europa”, en paraules del copríncep Miterrand durant la seva visita del 1986.

DELS PARIATGES ençà, la vida a les nostres valls va continuar amb poques vicissituds fins a la Revolució francesa. El 1789 es va suspendre la relació d’equilibri amb França, fins que Napoleó la va restablir disset anys després, a demanda dels assenyats andorrans que van insistir fins a aconseguir-ho.

Quan repassem la nostra història, ens adonem que els canvis s’han dut a terme i les decisions han estat preses després de moltes reflexions i deliberacions, defugint les aventures polítiques i buscant sempre mantenir l’equilibri per poder reforçar la sobirania del poble andorrà tot i mantenir la figura dels coprínceps com a garantia de les llibertats.

Per això, d’ençà del 1993, Andorra és un Estat independent, de dret, democràtic i social. El nostre règim polític és el coprincipat parlamentari, i la sobirania resideix en el poble andorrà.

Malgrat els canvis accelerats que la modernitat i la globalització ens imposen de manera inevitable, la nostra història tan inusual, el fet de pertànyer a una comunitat singular, fa néixer un sentiment d’unió a l’entorn de les institucions constitucionals.

Demà ha de ser i estic convençut que serà un altre dia memorable de la nostra història: la primera visita del copríncep francès, Sarkozy.

Els estrets lligams existents entre França i Andorra, forjats durant segles entre dues comunitats veïnes, tindran l’oportunitat de fer-se visibles una vegada més.

És important que així sigui en un moment de la nostra història en què l’acostament a Europa és primordial i necessitem amplis i, alhora, ferms suports polítics i institucionals.

Les andorranes i els andorrans hem de demostrar que sabem embrancar la nostra identitat nacional històrica i les nostres arrels amb el nou marc constitucional, iniciat el 1993.

Ara fa divuit anys –en el moment de treballar per aconseguir la Constitució–, volíem que Andorra esdevingués una veritable societat moderna, amb institucions treballant en benefici de l’interès general. I ho estem aconseguint.

De la mateixa manera que ens hem anat fent nostra la Constitució, hem sabut preparar el país per estar oberts a l’exterior i afrontar nous reptes, per esdevenir més competitius, donar més i millors oportunitats de formació als nostres joves i impulsar noves vies de negoci per a les nostres empreses i els nostres professionals.

I aquesta obertura d’Andorra al món ha passat reiteradament –i de manera sovint indefugible– per la col.laboració i el suport del copríncep francès i, per extensió, de la República francesa que ell presideix. No dubto que demà dijous el poble andorrà i les seves institucions representatives sabrem demostrar la nostra unitat a l’entorn dels principis i les institucions constitucionals.