Va acceptar la cartera de Turisme i Comerç en un moment difícil: el nou decret d’horaris comercials ha generat molt descontentament entre l’empresariat. Claudi Benet fa balanç dels pocs mesos transcor reguts i assegura que manté el mateix esperit de crítica i autocrítica que abans.

Aclareix, però, que “jo no havia estat crític amb el Govern, havia estat crític amb certes maneres de fer i ho continuo sent”. Per exemple, està convençut que la qualitat del servei és molt millorable, especialment en el comerç.

Què n’espera de l’estudi encar – regat al Centre de Recerca Sociològica (CRES) sobre els horaris comercials?

Simplement és disposar de dades fiables per prendre una decisió. De vegades ens fa la sensació que coneixem molt bé les coses però la realitat és un altra. També és un tema d’honestedat. Em sembla que un estudi ens permetrà prendre una decisió que sigui molt més argumentada. També la compartirem amb els agents econòmics i socials, perquè s’ha de fer així.

Si l’estudi parlés d’ampliar horaris, el Govern s’ho arribaria a plantejar?

Hem d’esperar a veure què diu l’estudi abans de donar respostes. No hem de fer dir a l’estudi el que encara no ha dit. Hem de ser molt prudents, pacients; l’estudi arribarà a final d’agost o principi de setembre i ens dóna dos mesos ben llargs per, entre tots, acabar d’afinar la nostra decisió. No hem de fer política-ficció. El que no voldria és que hi hagués més polèmica, el que voldria és que hi hagués un diàleg entre tots perquè en el moment complicat en què vivim el que Andorra necessita és diàleg, saber escoltar els altres i prendre les decisions més compartides.

Quina valoració fa del comportament dels comerços, que no hi hagi hagut la desobediència que s’augurava?

La valoració econòmica no la tenim, no la podem fer, ens és difícil. Em sembla que són, òbviament, diumenges de poca aflu ència i esperaria que no hagi tingut gaire incidència. Quant al fet que els comerciants ho hagin respectat. ho valoro molt positivament. Crec que si sabem entre tots evitar la crispació i la tensió, això ens dóna marge per tenir aquest diàleg i per al treball que hem de fer conjuntament. Un Govern no treballa mai sol, treballa amb la ciutadania i òbviament quan el diàleg es talla es fa molt difícil. Jo valoro que els comerciants, més enllà que hagin defensat posicions, que és normal, hagin respectat el que el Go vern diu, perquè en el moment en què no es respecta el país està ferit.

I la relació actual és bona malgrat aquest desencontre?

Molt bona, crec que si una qualitat tinc és saber escoltar, i fins i tot si hi ha divergències d’opinions sempre m’esforço a mantenir el diàleg. I diria que el diàleg s’ha mantingut. Hi ha una bona entesa amb la Cambra i totes les associacions.

El tancament dels diumenges a la tarda es pot repetir el 2011?

Penso que no farem el mateix. A mi hi ha una proposta que m’agrada bastant: seria tancar a les set enlloc de les vuit els dilluns, dimarts, dimecres i dijous de períodes fluixos. És una idea, però com aquesta n’hi pot haver d’altres. Serien, a més, horaris dirigits cap a Andorra i més fàcils d’explicar. A l’empleat que té família una hora més l’ajuda en la conciliació; al que no en té, pot tenir més vida social, formar-se, anar al gimnàs… És una reflexió en veu alta, no imposo; ja dirà el CRES el que hagi de dir i després ja ho parlarem entre tots.

S’ha comentat en el si del Govern?

Ho hem comentat en diferents àmbits, i hi ha gent que ho ha trobat bé i d’altres que han aixecat el crit al cel, però potser hi ha gent que sempre aixeca el crit al cel… Si no donem una qualitat de treball, això repercuteix en la qualitat de servei.

També està pendent la llei.

La tinc aquí. Cada dia la miro, hi faig aportacions. Hi ha un treball previ que s’ha fet i que ens en pot donar la base. A final d’agost voldria tenir-la, internament, gairebé enllestida per després anar millorant-ne el que sigui millorable i compartir-la. Crec que els horaris comercials, com a reglament, podrien fer part d’aquesta llei. Possiblement la polèmica és perquè no hi havia normatives ben clares.

És a dir que la llei incorporaria aquest aspecte.

Els horaris comercials, les rebaixes…, crec que la llei n’ha de parlar, i possiblement com a reglament, per una raó: un reglament es pot canviar fàcilment i tant els horaris com els períodes de rebaixes poden ser millorables d’un any a l’altre.

Els períodes de rebaixes han d’estar clarament definits.

Per exemple, a Andorra una de les característiques és que tot – hom fa el que vol quan vol. I aquí també hi entra el tema de la imatge que s’ha de donar. Botigues que estan en liquidació any rere any no donen credibilitat als visitants que ens van venint a veure de tant en tant. I un dels components bàsics del comerç, de l’economia, és la credibilitat envers el client.

Vostè es va referir també a l’excés de locals tancats i va demanar als propietaris una revisió del preu dels lloguers. Hi ha tingut contactes?

És difícil parlar amb els propietaris de locals perquè no estan organitzats en associació. El que em serveix és la premsa, i aprofito per fer aquesta crida, perquè el propietari del local sigui conscient que estem atravessant moments molt difícils i que haurien de tenir protagonisme en aquesta economia jo diria solidària. Si han tingut un comerciant o un hoteler que durant anys els ha anat pagant el lloguer però que ara passa un mal moment, els demanaria que ho renegociessin. Algú dirà que sóc somiador, però somiar també va bé.