El titular de Turisme, Comerç i Indústria mostra la voluntat de consensuar els horaris comercials de l’any vinent. Pel que fa al turisme, té la intenció de crear nous productes i potenciar els valors del país que encara no s’han explotat.

Un dels assumptes candents quan va arribar al càrrec eren els horaris comercials.
Jo crec que ara ja el tenim més enrere que endavant. El Govern va prendre una decisió i crec que va ser valenta, perquè el sector dels assalariats no havia estat mai consultat i s’havia de prendre una decisió en el sentit d’escoltar-los una mica més, i ara el que cal és mirar cap al futur i veure com tot això s’ha d’anar arreglant.
He parlat amb els agents econòmics, i si de cara a l’any que ve la situació es pot millorar estic disposat a fer-ho. Encara tenim temps, hem encarregat un estudi al Centre de Recerca Sociològica, ja s’ha fet la valoració qualitativa dels serveis comparant-los amb els d’altres països i ara queda la segona part, que tindrem a finals d’agost o al setembre i que seria valorar de manera quantitativa quina és la resposta en tres grans sectors, que són els assalariats, els empresaris i els visitants; quina percepció tenen del tancament de les botigues i, si s’ha de canviar, què és el que farien ells.

¿Per prendre, doncs, la decisió l’any que ve es tindrà en compte conjuntament els estudis i l’opinió dels sectors?
Sí, hem d’establir la cultura del diàleg i encara hi som a temps d’aquí a finals d’any, i hem d’establir un calendari i no esperar fins a l’últim moment. Jo confio que tothom sigui conscient del moment que passem perquè ens posem a treballar de valent.

Passats ja uns dies de la compareixença davant la comissió legislativa d’Economia, ¿quina valoració en fa?
Jo sóc molt pacient i molt dialogant, i la crítica em va arribar de ple quan vaig arribar al càrrec. Penso que coincideixen diferents coses: d’una banda, un cert malestar, i de l’altra, la crispació política, i alguns potser en volen treure un rendiment i erosionar el Govern. En faria gairebé una lectura anecdòtica en el sentit que un senyor va comentar per què l’havien convidat. Algú els va convidar, aquests comerciants. Sí que hi va haver gent que va hi anar de manera espontània, però crec que hi va haver un treball previ perquè hi hagués gent en aquella compareixença. Però he de dir que no em va importar perquè m’agrada compartir les decisions que prenem al Govern.

Alguna de les crítiques era que no s’havia escoltat prou els comerciants. ¿Què en pensa?
Jo no dic si s’ha escoltat prou o no, però en un moment donat s’havia de prendre una decisió i el calendari donava una mica de pressa. Però cal destacar les taules de diàleg encetades, ja que això no s’havia fet mai. A nos­altres ens agradaria compartir opinions.

Pel que fa a la Llei del comerç, ¿en quin estat està i com s’hi està treballant?
Tinc la voluntat de tirar-la endavant. He començat a mirar-la i el que intentarem és millorar el que ja s’ha fet i també compartir-la perquè sigui la llei de tot el país. M’agradaria poder-la entrar a tràmit abans de finals d’any. És veritat que hi ha una certa urgència, que ve en part per la qüestió dels horaris comercials, que es podrien fer per reglament.

¿Se seguirà la filosofia del redactat fet pels seus antecessors?
Primer el que faré és parlar-ne amb qui pertoca directament. S’ha d’anar treballant i crec que el que cal és fer que no hi hagi tanta crispació.

¿Com es planteja aquesta revitalització del comerç en un moment especialment complicat?
Miracles no n’hi ha, però una de les coses que es pot fer és donar una mica d’il·lusió al món assalariat, ja que de vegades tenen uns horaris que són complicats. I també cal tenir molt en compte els empresaris, perquè estem en un moment en què moltes vegades la gent treballa i no arriba a pagar deutes.
La meva idea és que s’hauria d’afrontar la qüestió dels lloguers. És difícil perquè no hi ha un interlocutor directe, però potser val més guanyar una mica menys i permetre un lloguer moderat que tenir un local buit, cosa que tampoc no dóna una bona imatge. Els horaris també haurien de donar als assalariats la possibilitat de fer formació. Hem de ser competitius i la qualitat del servei no sempre és òptima a Andorra.
També hem de treballar molt amb l’Associació de Consumidors i Usuaris, ACU, i altres entitats per rebre la gent, perquè vulgui tornar a Andorra i no tingui la sensació que això és el gran basar. Amb la llei de comerç cal regular els períodes de rebaixes, perquè hi ha gent que les fa tot l’any i no hi ha credibilitat.

¿Com es planteja la feina amb l’ACU?
Fins ara s’ha treballat conjuntament, tot i que és veritat que s’hi pot anar de la mà una mica més. L’ACU està passant per una situació econòmica una mica complicada i estem disposats a ajudar-los, i els hem demanat que posin una mica més de rigor en la seva manera de fer. L’acord a què es va arribar per a l’arbitratge és una bona cosa, tot i que potser la quota per adherir-s’hi és una mica cara. Potser val més rebaixar una mica i fer-hi participar més gent.
Un altre interlocutor per a nos­altres és la Cambra de Comerç, amb qui hi ha una excel·lent col·laboració. Pel que fa al comerç, vull destacar que un dels grans cavalls de batalla és l’intrusisme. És una qüestió que em preocupa, el Govern pot i deu fer-hi molta cosa, i s’hi ha començat a treballar molt de valent. Estem en una primera fase de coordinar tots els serveis del Govern, i en això s’avança molt ràpidament. A més, hem creat el CASI, Centre d’Atenció contra l’Intrusisme, al qual la gent podrà trucar amb facilitat. Hi ha gent que fa competència deslleial, i s’ha de vigilar per evitar que hi hagi una economia submergida.

Precisament la Cambra va fer un informe amb un seguit de propostes. ¿Quines creu que és més factible tirar endavant?
El que és més fàcil de tirar endavant és tot el que és intervenció de duana i del Govern. En el cas d’alguns serveis que són més difícils de detectar és més complicat, i estem en una fase de col·laboració amb la policia perquè hem observat, per exemple, que hi ha persones que tenen un despatx en un pis i que poden arribar a desenvolupar una sèrie d’activitats econòmiques.

Una altra de les seves competències és turisme. ¿Com es planteja la feina de crear nous atractius?
Moltes vegades el valor del país no el sabem veure. Durant molts anys el que hem fet és ensenyar paisatges. Crec que els hem de mostrar, però també hem de conscienciar la gent que les coses que ens semblen insignificants de vegades tenen molt de valor i que les hem de protegir.
Jo estic convençut que el futur d’Andorra passa pel turisme, no per imitar el que fan en altres llocs. Som diferents i tenim coses que potser no sabem valorar. Això entraria en una campanya de sensibilització interna i externa. Pel que fa al cicloturisme, per exemple, s’hauria de senyalar tots els ports de muntanya que tenim, i això va lligat amb els establiments hotelers. I el mateix s’hauria de fer amb el senderisme i les autocaravanes.
Aquest any no sé si hi arribarem perquè amb l’assumpte del pressupost és una mica complicat. Hem de canviar el fet que quan fem grans infraestructures perdem coses. És cert que hem de pacificar el trànsit i la Cambra vol que es faci per a vianants tot l’eix central, però no és decisió nostra. Els accessos han de ser correctes, òbviament.

¿La campanya de conscienciació interna aniria adreçada al fet que tothom entengui el seu rol per cuidar el turisme?
Tenim grans valors als quals no donem importància, sense haver d’anar a les grans coses, i de vegades tenim atractius amb valor i no ens n’adonem.

¿Sobre el turisme rural, en quin estat està?
S’hi està avançant molt i haurem de canviar la llei. A hores d’ara hi ha divuit empresaris que hi estan molt interessats i és un complement molt interessant dins l’oferta d’allotjaments. També hi ha el bed and breakfast, i una altra cosa que ens interessa molt són els segells de qualitat, de pistes… M’agradaria afegir-hi els establiments familiars, perquè molt sovint són capaços d’explicar coses d’Andorra interessants, i també m’interessa molt el cicloturisme.

És a dir, que es crearà més segells…
Sí, volem crear segells nous i donar continuïtat al foment del turisme d’estiu. Gairebé sempre s’ha potenciat la imatge del país basada en la neu, i ja ens ha anat bé i hi continuarem treballant, però hem de ser més imaginatius. M’atreviria a dir que hem d’aportar una mica de romanticisme i poesia al nostre turisme. Algú podria pensar que quan dic això no toco de peus a terra, però justament he de dir que sí que toco de peus a terra. Hem copiat els de fora molt sovint i hem tingut assessors de fora…, i al país tenim gent que coneix molt Andorra i que té una sensibilitat especial.

Pel que fa a la classificació hotelera, ¿quina revisió s’està fent?
També vull dur a terme aquesta revisió amb la participació dels agents implicats. És una qüestió important, ja que durant un temps –i no vull que això sigui motiu de polèmica– s’ha donat estrelles una mica a dojo i crec que no és bo perquè si el país ha de tenir un futur en el turisme ha d’estar basat en la credibilitat. Crec que és més important que hi hagi hotels de dues o tres estrelles i que realment tinguin els serveis correctament que no pas voler anar a fer el que han fet a fora.
Això no vull que s’interpreti com que vull anar a buscar un turisme de baixa qualitat, però crec que tots els que arriben al país, sigui en cotxe, en autocaravana, etcètera, es mereixen un respecte i el que compta no és anar a buscar un turisme de qualitat sinó fer que Andorra sigui un país de turisme de qualitat. Si arribem a ser un país de qualitat, hem de saber rebre els turistes.

Parlant de la qualitat, vostè ha plantejat la possibilitat d’internalitzar el servei d’inspecció als hotels. ¿Amb quin objectiu?
Ens agradaria internalitzar-lo. Ara ho fa una empresa de fora i no dic que no ho facin bé, i de fet cal destacar que ara cada dos anys els hotels passen una inspecció, que és una cosa bona, i no s’arriba a tenir aquest ritme en gaires països. Aquesta internalització és un desig una mica complicat. No és una prioritat i si es pogués fer m’agradaria, perquè sempre tens el teu equip amb tu, pots anar debatent, i si està externalitzat sempre és una mica més complicat tenir aquest contacte tan fluid.

Quant als mercats en què cal treballar, vostè ha plantejat que cal incidir més en el mercat francès. ¿Com es farà?
El pressupost ens limita una mica, però intentarem fer accions cap al sud de França i també cap a la regió de París. Això es farà sense deixar de banda el turisme que hem tingut fins ara, ja que cal tenir en compte que els turistes d’Espanya i de Portugal són molt importants, així com el mercat britànic, el belga i l’alemany, i el nòrdic potser també, especialment a l’estiu i no tant a l’hivern. Una possibilitat, si el pressupost ho permet, és anar a buscar els turistes ucraïnesos, ja ens n’estan arribant alguns i és un tipus de turisme que ens pot interessar molt.

També es treballa en el canvi d’estatuts d’Andorra Turisme per donar entrada a privats…
Sí, s’hi està treballant.

¿Què hi pot aportar, aquesta entrada?
Jo crec que el sector privat i el públic treballem en bona sintonia, i fins i tot amb les associacions. A mi m’agrada rebre tothom, i a més jo havia estat a l’altre costat de la barrera i sé que de vegades parlar amb un ministre és una missió impossible. Crec que és feina nostra atendre la gent. També hi ha una sintonia molt important amb els comuns, que s’ha vist per exemple amb el projecte de senyalització per potenciar el cicloturisme. Agraeixo la col·laboració de les corporacions i a mi m’agrada treballar amb els empresaris per anar tots a l’una i superar aquest moment difícil. Jo crec que el turisme pot donar una sortida al país.

Una de les dificultats és captar els clients en un mercat cada vegada més competitiu, ¿no?
Un dels avantatges és potser el turisme de proximitat, al qual s’ha de recordar que pot venir a Andorra a uns preus assequibles. I en aquest sentit el que cal és que prioritzem la qualitat.

¿Quines opcions creu que pot aportar Alguaire?
Jo crec que donarà un plus al que ja hi ha. També cal tenir en compte que Tolosa ha fet un esforç per ampliar les seves instal·lacions, i això és positiu. Tenim la sort de tenir dos aeroports importants a prop.

Ha incidit molt en el pressupost. ¿Com es planteja la feina amb un pressupost que no permet fer coses noves?
És una llàstima, perquè crec en el turisme, i quan es va votar els crèdits al Consell General vaig veure una certa contradicció d’algun parlamentari. Cal tenir en compte que el turisme porta a la revitalització del comerç i crec que cal destacar que hi ha hagut parlamentaris que han estat capaços de votar crèdits extraordinaris d’obra pública, i a vegades coses que costen menys veus que es refusen, com Radio Andorra, que és un atractiu turístic. Jo tinc un altre ordre de prioritats, i un país turístic i que difícilment pot pagar els guies turístics crec que és contradictori.