És públic que la cultura a casa nostra sempre ha estat un plat de segona mà. Davant de qualsevol ingerència, la primera retallada sempre té com a destí el món de l’art o la cultura.

Això provoca un desequilibri evident en la vida del país en decantar-se la balança excessivament cap un costat –sempre l’econòmic– i mai cap a l’altra, que es el món de les humanitats. Per un altre costat, totes les activitats que es fan estan promocionades o bé oficialment, sense cap interconnexió d’unes amb les altres, o bé a través d’entitats privades amb fortes dosis de voluntarisme i esforç, però no sempre amb una visió de coordinació que asseguri el rendiment cultural que tots els que organitzen actes volen aconseguir. Com a conseqüència, assistim a una proliferació de manifestacions culturals, de vegades excessiva, que a més s’entorpeixen les unes amb les altres i, a la vegada, produeixen reiteracions que només fan possible que les assistències siguin minses i poc representatives.

Per aquest motiu i molts d’altres, penso que és remarcable aquesta Taula de Coordinació Cultural que vol promoure la ministra Susana Vela, que faria possible una conjunció d’esforços i uns resultats millorables en tots els sentits. Només hi ha un tema que provoca cert neguit.

Aquest no es altre que la possibilitat que la Taula es converteixi en la plataforma de la cultura oficial, i arraconi altres iniciatives. Coneixent el tarannà de la responsable de cultura, penso que no serà així i, en canvi, sabrà compaginar iniciatives i projectes amb un esforç canalitzat perquè doni els màxims fruits. També en aquest aspecte serà bo estudiar allò que aporti una rendibilitat cultural –tot i que no tingui una contraprestació econòmica positiva– per eliminar allò que no interessa i forçar les manifestacions de valor reconegut. El camí per recórrer és important i no serà fàcil ni curt, però és necessari tirar endavant.