Si bé dijous ens vam quedar amb una sensació força dolça després d’escoltar el discurs del cap de Govern, Jaume Bartumeu, corresponent a la primera jornada del debat d’orientació política –en el qual acceptava el front comú plantejat per Andorra pel Canvi (ApC) i oferia en safata un pacte d’Estat a la plataforma–, avui la sensació només pot ser que agra, ja que a la conclusió del debat en qüestió lamentablement es constata que Andorra pel Canvi no canvia, valgui la paradoxa.

I és que el grup parlamentari que lidera Eusebi Nomen va presentar una proposta de resolució per crear un front comú Govern Consell en què es podia albirar clarament que estava formulada precisament perquè no fos aprovada. En cap cas discutirem la qualitat del text d’ApC –que aparentment sembla ben treballat i amb propostes molt coherents–, però el que sí que lamentem és la irresponsabilitat de la plataforma en el moment en què presenta el text. I ens expliquem.

Per un costat, la plataforma continua ennuvolada en l’excés de protagonisme, ja que el dia següent en què Bartumeu els dóna el sí i ofereix un pacte, aleshores presenten un text perquè quedi constància que la iniciativa s’origina a ApC. ¿Algun dia entendrem que el que realment importa és el país i no els èxits partidistes? Per un altre costat, no es pot pretendre que el Grup Socialdemòcrata doni el vistiplau a una proposta de resolució amb enorme calat en una hora de reflexió. I és que, entre d’altres, la iniciativa d’ApC planteja que “en cap cas” s’augmenti la pressió fiscal, aturar realment la nova contractació de funcionaris, no cobrir les baixes per jubilació, reduir el 25% les transferències als comuns, marcar un ritme d’execució d’obres que no impliqui una despesa superior a 60 milions d’anys i un llarg nombre de mesures que d’haver estat aprovades, haurien deixat lligat de mans els socialdemòcrates abans de les negociacions. I és que una cosa és reclamar més concreció i l’altra és imposar un conjunt de postulats abans de la negociació, que òbviament ja estarà condicionada i viciada des d’un inici i, a més, pel grup minoritari que és el que teòricament més hauria de cedir. A més, encara que el PS hagués acceptat la proposta d’ApC, probablement la setmana vinent haurien aparegut noves exigències de la plataforma.

Per tant, davant d’aquest escenari només resta confiar en les paraules del cap de Govern un cop conclosa la sessió a la Casa de la Vall: “Segur que tirarem endavant aquest pacte d’Estat per responsabilitat”. Tan de bo sigui així, però tot sembla indicar que cada dia som més a prop d’unes eleccions anticipades.