Enric Guinart
El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va denunciar ahir al matí davant el plenari de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa el cas PaperS. Més concretament, durant la presentació del informe La despenalització de la difamació, Bartumeu va indicar uns exemples de la persecució que han viscut diferents periodistes per part dels seus respectius governs en estats membres del Consell d’Europa.
Així, després de recordar el conegut cas de la publicació espanyola Jueves (també va exposar causes que s’han donat, entre d’altres, a França i Azerbaidjan), que va ser confiscada per l’Audiència Nacional per un presumpte delicte de difamació contra la família reial espanyola, el líder de l’Alternativa va afirmar que a «Andorra també hem vist que un dels jutges d’instrucció va ordenar un seguiment a una petició del Govern per acusar un diari de l’oposició per difamació».
I tot i que no va mencionar directament el butlletí informatiu PaperS que edita el Partit Socialdemòcrata, Bartumeu va deixar clar a quin assumpte es referia: «Es va permetre que la Policia entrés al despatx del cap de l’oposició ». Sense deixar aquesta qüestió, durant el debat els parlamentaris que no van participar com a oradors excepcionalment van tenir l’oportunitat d’adreçar preguntes a Bartumeu (generalment l’agenda de l’Assemblea Parlamentària està molt comprimida i no permet aquest tipus d’intervencions improvisades). No obstant això, ningú va fer ús de la paraula i tampoc ho van fer els consellers del Grup Liberal presents a la sala, Joan Albert Farré i Eva García. A banda de referir-se al cas PaperS, Bartumeu va presentar un informe que va tenir un ampli suport de la cambra ja que els oradors de tots els grups parlamentaris van qualificar la ponència «d’excel·lent». A més a més, va recordar que la llibertat d’expressió (garantitzada per l’article 10 de la Convenció Europea sobre Drets Humans) «és una pedra angular de la democràcia», Bartumeu va explicar que les lleis antidifamació poden perseguir objectius legítims, però les sancions penals «poden tenir un efecte dissuasiu i poden restringir el debat lliure» i hi va afegir: «Els abusos en l’aplicació d’aquestes lleis porten a una autèntica autocensura als mitjans de comunicació» i, per tant, tota la societat pateix les conseqüències de la pressió que es fa sobre els periodistes, va explicar.
Davant d’aquesta situació, Bartumeu va presentar un conjunt de recomanacions, la més important de les quals proposa que les condemnes de presó han de ser excloses en cas de difamació: «No s’ha d’atemorir els periodistes i s’ha d’evitar l’aspecte penal». Una altra de les recomanacions estableix que les figures polítiques i els caps d’Estat no han de disfrutar de més protecció contra la difamació dels ciutadans. Bartumeu també va recalcar, d’una banda, que s’ha de diferenciar entre difamació i la incitació a l’odi (on sí que s’ha de mantenir el càstig d’empresonament) i, de l’altra, va destacar que és necessari lluitar per millorar la protecció dels periodistes sempre i quan hagin fet tot el possible per aclarir els fets. A la vegada, l’informe del cap de l’oposició inclou una demanda a l’Assemblea Parlamentària perquè inviti els estats membres a prendre un conjunt de mesures.
APROVACIÓ PER MAJORIA / El treball de Bartumeu es va traduir en un projecte de resolució que va ser aprovat per la majoria dels dos terços de l’hemicicle (54 vots a favor i una abstenció).
