El conseller general Jaume Serra, portaveu del Grup Parlamentari Reformista afirmava dijous passat, amb motiu del debat del projecte de Pressupost, que en el cas que de la seva aprovació o no en depengués en mig punt l’increment del Producte Interior Brut (PIB), es podia comptar amb el seu vot favorable. Llastimosament, no va fer el que deia que faria. Va votar el bloqueig.
HA ESTAT MOLT evident que el conjunt del període de debat pressupostari des de la seva presentació al Consell General a final d’octubre fins al debat de dijous ha estat sobretot poc pressupostari. Els reformistes i el senyor Nomen han intentat defugir tant com han pogut de parlar del Pressupost i de les seves conseqüències per al conjunt de la societat, tant des del punt de vista econòmic com social. Però sincerament en cap cas podia ni imaginar que fins a arribar a aquests nivells.
En la meva intervenció al debat de totalitat del Pressupost del 29 de desembre passat afirmava que l’efecte agregat del rebuig al Pressupost tindria un impacte d’entre el 3 i el 4,5% del PIB justificat pel conjunt de programes de reactivació i de protecció social que en depenien i als prop de 55 milions d’injecció d’inversió pública (prop del 2% del PIB) que quedarien anul.lats en no aprovar-se el Pressupost. També em referia a les teories keynesianes (i a dos dels autors que més llegeixo –neokeynesians– com són Stiglitz i Krugman) i a la importància de l’efecte multiplicador de la despesa i la inversió pública.
L’efecte multiplicador es fonamenta en el fet que un increment de la demanda agregada per augments en la inversió pública produeix un increment de la renda nacional que és múltiple, és a dir, major que l’import d’aquesta inversió, situant-se en paràmetres que, segons la tipologia d’inversió, poden assolir valors estimats propers a 2. L’efecte multiplicador es deu a la rotació del capital injectat per l’Estat que fa que l’empresari que rep una adjudicació contracti personal o inverteixi en maquinària per executar els treballs o decideixi a títol personal incrementar el seu consum de béns i serveis i que alhora l’empleat contractat o el proveïdors de béns o serveis de l’empresari facin el mateix, i així de forma successiva. Dijous passat, el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata recuperava en la seva brillant intervenció aquesta dada situant-la com a motiu més que suficient, en l’actual situació de dificultats econòmiques i socials, per donar suport decidit al projecte de Pressupost.
I… ¡sorpresa! La dada en la situació econòmica actual i enmig de demandes al Govern de mesures de reactivació econòmica provoca preocupació als senyors Nomen i Serra i tracten de distorsionar-la (el primer) i de menystenir-la (el segon), afirmant que 55 milions d’euros d’inversió (i no hi incloc els programes de formació, de suport a la innovació, etc.) no poden tenir ni mig punt d’efecte sobre el PIB.
S’equivoquen. Deixar a zero el capítol de noves inversions, opció defensada conjuntament pel Grup Parlamentari Reformista i pel senyor Nomen, tindrà una greu incidència en l’economia nacional no inferior al 3,5% del PIB i els correspon acceptar aquesta responsabilitat. Seria més coherent reconèixer que els uneix la voluntat d’intentar desgastar al Govern i de no donar-li les eines de gestió necessàries, passant per sobre de la situació econòmica i social que viu el nostre país.
