El mateix dia que el líder reformista, Joan Gabriel, compareixia per explicar la seva visió sobre el pacte frustrat, Jaume Bartumeu responia amb l’aprovació per part del Consell de Ministres d’un paquet de nou crèdits plurianuals per un import total de 5,14 milions d’euros, que s’ha d’interpretar com un avís clar del cap de Govern que està fermament convençut d’afrontar aquest any amb dotzenes parts, atès que ara ja no queda cap escletxa que permeti confiar en l’aprovació del pressupost al Consell General.
De la intervenció davant els mitjans de comunicació de Gabriel se’n poden extreure diverses conclusions. La més lògica és que s’atribueix el fracàs de les negociacions a la posició de Bartumeu, però sorprenent, fent una filigrana d’enginyeria lingüística per negar que l’avançament de les eleccions apareixia en la prioritat de les condicions del pacte. En un rodeo verbal, Gabriel va argumentar que l’acceptació de la seva oferta era implícita, ja que s’entenia que el cap de l’Executiu donava per esgotada la legislatura amb la conseqüència immediata d’assumir anticipar els comicis, imposició que no va ser acceptada i que des del primer moment es va donar com la causa directa de la votació negativa al Pressupost d’aquest any, i que es pot verificar a les hemeroteques.
Des de CR també es llança una dura crítica al model fiscal, sota l’acusació que es tracta d’una còpia de models estrangers, però obviant premeditadament que difereix molt poc del que havia elaborat l’anterior Gabinet, de la mateixa sintonia que gran part dels membres reformistes.
Finalment, sobta que al comunicat que CR va donar a conèixer ahir, s’exclogui de les condicions del pacte aquell que fa referència a la transformació de l’INAF en un banc central, fomentant la veu d’aquells sectors que pensen que aquesta proposta unilateral del dirigent reformista va crear un malestar important entre alguns militants de la coalició, que la ignoraven.
Sigui com sigui, CR replica a l’acusació de falta d’autonomia del seu líder, responent amb la falta de lideratge del cap de Govern per aconseguir un consens, un discurs que és compartit des d’ApC, i que deixa el Consell General trencat en dos bàndols. Ara caldrà veure si el compromís d’estudiar i acceptar lleis de crèdits extraordinaris del que sigui urgent, i de presentar propostes que enriqueixin les mesures per a la reactivació econòmica que tant necessita el país, es faci realitat. Es d’esperar que l’assemblea que aquesta nit celebra CR per avançar en la constitució del partit faciliti precisament aquesta cohesió, per esvair dubtes sobre diferents discursos.
