Una vegada més, se celebra el Dia Mundial Contra la Violència de Gènere, una data que serveix per corroborar, un altre cop, que les xifres de maltractaments no remeten malgrat les constants campanyes, l’enduriment de les penes, la protecció de les víctimes, el suport de les institucions, les ajudes d’associacions…

Tot continua igual, o pitjor, tenint en compte les xifres a escala mundial, desoladores pel que fa als països menys desenvolupats i poc optimistes les relacionades estrictament amb Andorra. Al nostra país, l’Equip d’Atenció Integral a la Dona ha atès durant aquest any 165 casos de maltractaments domèstics, xifra que supera en 44 tots els de l’any passat.

No es pot especificar si realment és que augmenten els casos, si és que les víctimes tenen més suport per atrevir-se a denunciar, o bé una combinació de les dues possibilitats, però a aquestes altures resulta sorprenent que aquesta xacra continuï colpejant persones en el que es considera societats avançades. Per tots aquests motius, encara que les xifres puguin induir al desànim, la societat ha de continuar arraconant els maltractadors i deixar ben clar que es continua treballant per eradicar aquesta xacra. Hi ha accions poc espectaculars en aparença que poden donar resultats satisfactoris.

Al 2001 es va activar el protocol d’actuació per a casos de maltractaments personals, decisió que va suposar el reconeixement públic que s’havia d’actuar davant una problemàtica al país que no es pot minimitzar. Ahir es va anunciar, per part dels representants del Departament de Benestar, nous avenços que els responsables de combatre aquest problema consideren que han de servir bàsicament per ajudar les víctimes, ja que si bé l’objectiu final és evitar el patiment d’aquestes persones, és imprescindible també donar-los suport quan els maltractaments ja s’han consumat. Hi ha dues decisions, però, que destaquen especialment. La primera fa referència a la proposta d’elaborar un projecte de pisos d’acolliment temporal per garantir l’atenció integral a les dones víctimes de violència. Es tracta d’una iniciativa que, en espera de disposar de més detalls, seria equiparable a la llar refugi que tanta controvèrsia va originar al país, reclamada per les associacions de dones i rebutjada pel Govern del moment, que defensava l’allotjament en hotels o famílies d’acollida com l’opció més idònia.

La segona suposa el triomf del sentit comú, ja que es deixarà de discriminar les dones maltractades amb menys de sis mesos de residència perquè puguin gaudir dels ajuts del Govern. La violència de gènere és incomprensible i no entén de calendaris ni de reglaments.