Després de la sacsejada de la Covid-19, que ens va deixar el 2020 una enorme caiguda del producte interior brut, l’economia andorrana ha anat evolucionant entre el punt mort i una lleugera millora. Enmig d’aquesta aturada sobtada plagada d’incerteses, l’economia del país i el mercat laboral
Després de la reinstal·lació d’Emmanuel Macron, el nostre copríncep, al Palau de l’Élysée cal desitjar-li bona sort, “bon vent” diuen a França, i confiar que se’n surti, perquè els seus èxits, o els seus fracassos, seran també els nostres en els pròxims cinc anys.
En converses amb amics surten sovint, els darrers mesos, unes consideracions pessimistes que es podrien sintetitzar així: “Tot i els seus recursos i potencialitats i la seva gran història, Andorra està inexorablement abocada al declivi”. “Nosaltres ja tenim una edat i, si ens mantenim en bona
De manera telegràfica podem fer una llista de vulnerabilitats de l’Estat andorrà: l’enorme endeutament de l’Estat, la lentitud proverbial de la Justícia, l’escàs efecte redistributiu de les polítiques socials, els problemes del finançament comunal i uns nivells d’opacitat de l’Administració