William Shakespeare va publicar, a tocar del segle XVII, una comèdia, Much ado about nothing, que m’ha inspirat aquesta tribuna. Potser el títol d’aquella comèdia és un tant exagerat per definir el que va ser la jornada electoral del 7 d’abril. Però no se n’allunya gaire.
La crisi econòmica, que ha sacsejat Andorra els darrers vuit anys, ha confluït amb altres crisis que han portat serioses transformacions i moltes esquerdes. Hi ha profundes ferides a la façana –i els fonaments– d’Andorra.
La pèrdua de la representació parlamentària de Progressistes-SDP en les eleccions generals ha obert un procés de renovació i reflexió en el si del partit. Bartumeu i l’executiva en bloc van presentar la dimissió en la reunió del consell general de l’11 de maig i la formació elegirà una nova
S’estenen les preocupacions de moltes persones que, davant la situació vulnerable que pateixen, comencen a tenir por sobre què els pot succeir demà. Veuen al davant el risc, real, que es pugui desfer una part del camí fet durant els darrers trenta anys. Albiren que ben aviat el que Tony Judt