La teatralització en la política comporta diverses i greus repercussions. Quan les eleccions es perceben com a plebiscits, com l’última oportunitat per salvar quelcom de valor o per a un canvi radical, la democràcia perd la seva eficàcia, ja que pot desaparèixer en un tres i no res.
No fa massa que el Govern andorrà va publicar les dades de l’absentisme escolar i, tot i que hi ha opinions que no serien del tot fiables a causa d’un canvi de criteri, si mirem en general, no l’últim any sinó els anteriors, es veu una tendència clara. L’absentisme augmenta.
Deia el filòsof francès Albert Camus que “el problema no és la política, sinó com s’utilitza.” Aquesta màxima, que destaca la dimensió ètica i moral de la política, convida a reflexionar sobre la responsabilitat dels capdavanters polítics en el seu exercici de l’acció política i la seva
Estem vivint en uns temps en els quals la gent culta, ben educada i sensata cada vegada tendeix a no parlar per no ofendre als ignorants i incivilitzats que, a més, en lloc de ser humils són agressius i irrespectuosos (sobretot des de l’anonimat).