Fa un parell d’anys, i de fet amb més força en la campanya electoral de les darreres eleccions generals, ha arribat a Andorra el que a França es va denominar jeunisme i que podríem definir com edatisme. Al capdavall aquesta qüestió es planteja també als països del nostre entorn.
Quan la democràcia deixa de ser percebuda com la millor eina de desenvolupament personal, perquè el futur es veu negre per la majoria, el populisme es veu com la casa i el refugi per les persones. I així és com el populisme dona la volta al mitjó i, utilitzant els instruments construïts des de
Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona preguntava el 30 de desembre del 2022, a les pàgines de debat del diari Ara, “per què ens deixem enganyar tan fàcilment?”
Parlar quan no es té res a dir –res més que el que s’ha estat dient fa setmanes en una llarga campanya electoral– és un estrany exercici. Però la paradoxa d’aquest res són els seus efectes: comentaris, laudatoris i reiteratius, a la premsa i a les xarxes amigues, i augment de la decepció entre