Celebrem enguany els trenta-un anys de la Constitució. Els anys passen i ens aboquen així a la desaparició d’actors i testimonis de moments cabdals del país. Això fa que, inevitablement, va quedant en l’opinió publicada el judici dels que no tenen tots els arguments per jutjar el
En temps de desmemoriament com els d’avui, potser convé recordar el que ens ha passat els últims trenta-tres anys en les relacions d’Andorra amb les institucions europees amb seu a Brussel·les. Ja d’entrada vull dir que estic convençut que no ens ha anat pas malament.
La gran virtut de la socialdemocràcia europea ha estat, durant els darrers quaranta anys, afavorir una mobilitat social ascendent. Tot al contrari dels Estats Units on, darrere la il·lusió del “somni americà”, l’ascensor social està bloquejat, en parlàvem la setmana passada amb un bon amic que
A l’era digital i la voracitat dels mitjans de comunicació, la vida privada s’ha convertit en un terreny perillosament minat i rodejat de franctiradors digitals. Tothom està sotmès a un escrutini que de vegades ens pot semblar que traspassa l’ètica i la moral.