En començar el seu primer mandat el ministre Camp va deixar la política turística en mans del que ell mateix va qualificar, davant el Consell General, com “un Ferrari”. Després de set anys i mig d’altes velocitats, la política turística només són disbarats i desorientació.
Dimarts passat, tot just després d’haver-me empassat les tres hores de lectura del cap de Govern davant el Consell General, el dilluns, deia que la buidor del discurs tradueix el fracàs d’una política.
La raó no està sempre del costat del més fort, o del que parla més emprant una comunicació cloroform i es fa acompanyar per uns portaveus mediàtics complaents. En els darrers set anys i mig Toni Martí ha fet esfumar de la política andorrana les zones grises i els matisos.
Set anys i mig d’exercici del poder, set anys i mig durant els quals s’han adoptat nombroses decisions, s’han votat nombroses lleis, sobretot, i s’han pronunciat grans discursos, tot afirmant l’existència d’una voluntat de “…fonamentar l’obertura i la competitivitat de la nostra economia,