Fins a quin límit un governant pot negar el que és evident i tenir credibilitat? La distància entre relat i realitat esdevé generadora de problemes. A Andorra en tenim força exemples.
Les eleccions generals no ens han anat gens bé. Els resultats són dolents i molt decebedors. No hem aconseguit representació al Consell General. Ens hem quedat a les portes amb el 5,87% que ens donen els nostres 1.044 vots nacionals.
Llegia l’edició d’EL PERIÒDIC del diumenge 31 de març el titular d’una entrevista al candidat socialista per Andorra la Vella, Joaquim Miró, que afirmava el següent: «L’absència de Jaume Bartumeu perjudica SDP i beneficia la nostra coalició.» La «seva» coalició és la que es presenta sota
La campanya electoral deixa en evidència uns grans dissimuladors. Sovint pregunto si Andorra, aquest any 2019 està millor o pitjor que fa vuit anys quan, la primavera del 2011, vam deixar el Govern a Toni Martí. Andorra no està pas millor, sinó força pitjor. Ho dic no pas per l’ànim de