Després de la urgència sanitària Andorra ha entrat en convalescència en el pla econòmic. Davant un xoc provocat per l’aturada brutal de l’activitat davant la pandèmia l’escenari és inestable. Només podem estar segurs que la davallada s’anuncia violenta i que la rapidesa de la reactivació és incerta.
Escrivia en aquesta Plaça del Poble dimarts passat que estem governats per algunes persones que estan convençudes que són l’elit del país. Efectivament, tenen un sentiment de superioritat tan gran que els fa creure que poden tirar pel dret perquè tothom els riu les gràcies.
La crisi sanitària, transformada en crisi econòmica amb el tancament del país durant gairebé tres mesos, hauria de fer prendre consciència de l’extrema vulnerabilitat del nostre sistema de funcionament col·lectiu.
No sembla que Xavier Espot i el Govern tinguin dades fiables de l’evolució de l’economia andorrana. O si les tenen, les amaguen. És lògic considerar que pot ser difícil fer una estimació –potser no pel ministre de Finances, que és un valent que tot ho sap i tot ho té apamat– de les ajudes que