Estem vivint setmanes molt excepcionals, atrapats entre la por i el desconcert. Desconcert que va quedar prou en evidència dissabte passat al Consell General.
Quan hi ha foc a casa, la urgència és cridar els bombers i no pas preocupar-se dels danys que podrien derivar-se en els nostres mobles i pertinences pel devessall de centenars de litres d’aigua emprats per apagar un foc que ens hauria deixat sense casa, o potser sense vida.
Andorra està desfigurada: gairebé paralitzada, inquieta i confinada, però mobilitzada contra un virus que amenaça tothom. Carrers deserts, famílies en forçada cohabitació, sotmeses a una actualitat angoixant, solituds exacerbades i professionals entregats i admirats. En primera línia de foc
Mentre el país està tancat en si mateix, tots mobilitzats contra una pandèmia de la qual fa quatre setmanes ens pensàvem que ens escaparíem, és l’hora de les angoixes i de plans de salvament financer desesperats.