Vivim temps de confusió, de màximes ignoràncies i de menyspreables propostes. Truca a la porta la política convertida en guanya pa d’aquells que han sabut, a cops de colze o de reverències i ajupiments d’esquena, guanyar-se una cadira ben remunerada. Sovint més ben pagada que en el seu lloc de
Dijous passat llegia al Libération la sempre interessant crònica setmanal d’Alain Duhamel. Hi feia una anàlisi del que definia com “el noviciat fallit de la République en Marche”, el partit fundat pel president francès Emmanuel Macron.
Les dades fetes públiques pel departament d’Estadística fa pocs dies ens deien que hi havia un increment, el mes de desembre del 2019, del 2,9% de persones que recercaven feina amb relació a l’any 2018. El salari mitjà hauria augmentat en un 1,8% respecte del 2018.
El ministre de Finances va pretendre, dimecres passat, desmentir el que havíem dit Progressistes-SDP –ho qualificà d’“elucubracions”– amb relació a l’adhesió al Fons Monetari Internacional.