Dimarts passat a La Vanguardia, Miquel Roca Junyent escrivia que tothom “coincideix que amb l’acabament de l’etapa de la pandèmia començarà una altra etapa caracteritzada per una crisi econòmica i social de dimensions molt greus i preocupants.”
Després que el Consell General va votar, el dia 18 d’abril, la segona llei de mesures excepcionals per a intentar apaivagar la crisi econòmica originada pel confinament, el Govern continua gestionant la urgència.
Estem vivint setmanes molt excepcionals, atrapats entre la por i el desconcert. Desconcert que va quedar prou en evidència dissabte passat al Consell General.
Quan hi ha foc a casa, la urgència és cridar els bombers i no pas preocupar-se dels danys que podrien derivar-se en els nostres mobles i pertinences pel devessall de centenars de litres d’aigua emprats per apagar un foc que ens hauria deixat sense casa, o potser sense vida.