El llarg confinament que vam patir els mesos de març, abril i maig, la posterior sortida al carrer i la lenta i difícil represa de l’activitat econòmica han deixat a la vista les contradiccions estructurals del nostre petit país. Hem viscut mesos horribles. L’hospital col·lapsat, malalts a dojo
L’escenari polític andorrà deu estar esgotant la capacitat de sorpresa de la ciutadania. Penso que no té precedents l’espectacle d’uns polítics disposats a sacrificar-ho tot sobre l’altar dels seus interessos partidaris, i sovint purament personals, de conservació de la cadira al Consell
La política sense transparència és dubtosament democràtica, i quan es porta a terme des de l’opacitat en la governació de l’estat no hi ha credibilitat. La democràcia no fa parella ni amb la mentida ni amb la falsedat, ni amb notícies fakes, ni amb l’engany.
Després d’aquesta crisi extraordinària caldria redibuixar, repensar Andorra. El que ha fet la pandèmia és posar de manifest molts problemes que abans ja hi eren. Ha estat un test d’estrès per veure què aguanten les institucions i les persones en un entorn que no hem vist venir però que sí que