La setmana passada tant al Consell General d’Andorra com al Consiglio Grande e Generale de San Marino s’han dut a terme reunions que tenien a l’ordre del dia la situació actual i les perspectives de futur del sistema bancari i financer.
Amb el pas dels anys aprecio més la gent que sap el que diu quan parla sobre algun assumpte. És una qüestió d’estudiar, que a Andorra ja fa molt de temps que no ho fan només els rics, sinó la gran majoria de la població, malgrat la fractura social que torna a eixamplar-se.
La transformació de la vida pública en un gran espectacle ha consagrat arreu d’Europa el desplegament de l’atenció dels ciutadans des de les polítiques cap als polítics. Andorra no és pas una excepció a aquesta «espectaclerització» que converteix la política en un espectacle, en un reality show.
A vegades la intel·ligència ens impedeix ser llestos. Altres vegades és a l’inrevés, voler ser llestos ens impedeix ser intel·ligents. D’una banda, voler tenir anàlisis solvents fins al darrer detall abans de prendre decisions pot impedir que actuem en el moment més adequat.